dimecres, 8 de juny de 2011

Redirecció a una altra pàgina


Us fem saber que aquest bloc s'ha redireccionat a una altra pàgina que, a més de contenir els articles que sortien aquí, també conté l'actualització de tots els blocs i d'altres pàgines web de Vallromanes, i a més a més funciona com un directori de la vila i proporciona informació de tots els temes d'interès relacionats amb aquesta. Podeu dirigir-vos aquí:

ESPAI VALLROMANES - El portal de Vallromanes

divendres, 18 de juny de 2010

Demà podeu apropar-vos a Cardedeu



Demà, dissabte dia 19 de juny el cantautor de Vallromanes, Jordi Gomara, actua a la III Fira de Música al carrer de Cardedeu. Us hi deixem les dades per si no sabeu què fer i hi voleu anar-hi;  queda a prop de casa:

III Fira de música al carrer de Cardedeu:

Tipus:
Data:
dissabte, 19 / juny / 2010
Hora:
12:00 - 14:00
Lloc:
Escenari zona I, Avda. Onze de Setembre
Adreça:
Avda. Onze de Setembre
Ciutat/Poble:
Cardedeu, Spain

Descripció 

Jordi Gomara a la III Fira de Música de Cardedeu

1a. actuació: 12 a 12.20 h.
2a. actuació: 13.40 a 14 h.

Espectacle gratuït

Per a més informació i per confirmar l'assistència:

http://www.facebook.com/event.php?eid=111979938845288&ref=ts



VISITEU: http://www.myspace.com/jordigomara

dissabte, 12 de juny de 2010

ANUL·LADA LA 1a. TROBADA DE CANTAUTORS DE VALLROMANES

La 1a. Trobada de Cantautors de Vallromanes queda ajornada fins a nou avís. S'ha hagut d'ajornar per problemes tècnics organitzatius relacionats amb la incertesa del temps que hi farà

dilluns, 7 de juny de 2010

1a. trobada de cantautors de Vallromanes


Data:
diumenge, 13 / juny / 2010
Hora:
11:30 - 13:30
Lloc:
Escenari exterior de l'auditori-teatre del Casal de Vallromanes
Adreça:
Rambla de Vallromanes, 65
Ciutat/Poble:
Vallromanas, Spain

Descripció 

Artistes convidats d'aquesta edició:

- Antoni Garcia
- Giovanna Campus
- Joan Reverté
- Jordi Gomara
- Xus Morales

Acte gratuït

(Aquest acte s'havia de celebrar el diumenge 6 de juny però per culpa de la pluja va estar suspès)
_________________________________

Ho organitza: AFOTOV (Amics de la Fotografia de Vallromanes)
Hi col·laboren: Casal de Vallromanes, Regidoria de Cultura, Regidoria de Festes Populars, Ajuntament de Vallromanes

dissabte, 5 de juny de 2010

I Trobada de cantautors a Vallromanes



I Trobada de cantautors a Vallromanes
Data:
diumenge, 6 / juny / 2010
Hora:
11:30 - 13:00
Lloc:
Escenari exterior de l'auditori-teatre del Casal de Vallromanes
Adreça:
Rambla de Vallromanes, 65
Ciutat/Poble:
Vallromanas, Spain

Descripció 

Actuen:

- Antoni Garcia
- Giovanna Campus
- Jordi Gomara
- Xus Morales

Ho organitza: AFOTOV (Amics de la Fotografia de Vallromanes)
Hi col·laboren: Casal de Vallromanes, Regidoria de Cultura, Regidoria de Festes Populars, Ajuntament de Vallromanes

Fotografia de l'esdeveniment: Escenari exterior del Casal per Víctor Pàmies. Alguns drets reservats: http://www.flickr.com/photos/vpamies/920377480

divendres, 20 de març de 2009

La realitat sempre supera la ficció



Jo sóc un seguidor de Ventdelplà, no me n'amago pas i us ben asseguro que a vegades s'hi fan unes reflexions molt interessants sobre temes que solen preocupar a la gent, sobre els nostres problemes quotidians, sobre els valors, etcètera. Cert que és una sèrie de ficció a vegades una mica exagerada en alguns aspectes, però en general li podem treure molt profit.

En els últims capítols de Ventdelplà s'està donant un cas que és un bon exemple per aquells ajuntaments que volen practicar una autèntica democràcia i per aquells que els preocupa el creixement desmesurat del seu poble.

Des de fa un temps a Ventdelplà hi viu una senyora que és una especuladora terrible, sense cor, que només mira pels seus negocis i interessos particulars; especialment li preocupa més que res omplir-se la butxaca al màxim. Ella havia comprat unes finques amb el propòsit de requalificar-les i treure'n benefici. La Generalitat proposa construir un complex firal en algun poble de la zona amb pisos de protecció oficial i llavors la senyora especuladora ràpidament prepara el seu projecte per aconseguir que es faci a Ventdelplà i el presenta a l'Ajuntament. L'arquitecte, que en aquest cas, és un senyor que es preocupa pel poble i els seus vilatans, de seguida adverteix a la senyora alcaldessa del perjudici del creixement desmesurat del poble, amb el dany ecològic i d'altres inconvenients que hi portaria. La senyora alcaldessa, que en aquest cas, també es preocupa per l'interès general del poble, s'estudia el projecte i entenc que cal desestimar-lo. Però les pressions dels poderosos són brutals, com ja sabeu. Tots els comerciants, convençuts per la especuladora principal i un d'altre que s'hi afegeix, comencen a fer campanya a favor del complex firal entenent que tindran més clients i guanyaran més quartos. I, així augmenta la pressió contra l'ajuntament.

Al final, tenint en compte que l'ajuntament, en aquest cas, entén que la democràcia significa que la decisió recau en el poble i que ells són uns simples representants, fan una reunió amb els veïns per explicar el tema, després en la ràdio municipal es fa un debat perquè la gent pugui tenir més arguments, per després convocar un referèndum perquè la gent decideixi com vol que sigui el seu poble.

Però resulta que en el debat de la ràdio municipal, l'arquitecte municipal revela als oients el gran secret: la defensora de construir el complex firal i els pisos de protecció oficial té uns terrenys comprats per ella a nom de la seva filla perquè es construeixi tot a les seves finques i, d'aquesta manera, fer un gran negoci.

Malgrat tot, el referèndum es fa, tal com ha de ser, evidentment -només els vilatans són els que han de decidir si s'ha de modificar urbanísticament el seu poble- però guanya el SÍ a la construcció dels pisos i del complex firal perquè els han convençut els arguments que "créixer significa progrés". I la senyora especuladora sabent que tot es fa per construir en els seus terrenys i pel seu propi interès principalment, acaba dient-li al seu amic, l'altre especulador, (aproximadament) "hem guanyat, ha esta fantàstic que es prengui aquesta decisió tan encertada ja que em faré mil·lionària".

La fórmula és: "Presento un projecte des de l'ajuntament perquè es construeixi un complex amb pisos de protecció perquè jo tinc uns terrenys que requalifico per construir tot o una part allà i fer-me així mil·lionària, com que tinc poder guanyaré malgrat que l'ajuntament sigui responsable i democràtic i convoqui un referèndum" I si no ja ho saps, et fas regidor i qui sap? potser pots aconseguir que el teu somni es faci realitat.

I ara ve un gos, i ara ve un gat, i una minyona porta minifaldilla, i aquest compte ja s'ha fet "calderilla"

diumenge, 13 d’abril de 2008

Retirem la denúncia per l'assassinat del nostre gos Balú

Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.

Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.

Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.

L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?

L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.

Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.

Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.

Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.

La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.

Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.

Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.

Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.