Jo sóc un seguidor de Ventdelplà, no me n'amago pas i us ben asseguro que a vegades s'hi fan unes reflexions molt interessants sobre temes que solen preocupar a la gent, sobre els nostres problemes quotidians, sobre els valors, etcètera. Cert que és una sèrie de ficció a vegades una mica exagerada en alguns aspectes, però en general li podem treure molt profit.
En els últims capítols de Ventdelplà s'està donant un cas que és un bon exemple per aquells ajuntaments que volen practicar una autèntica democràcia i per aquells que els preocupa el creixement desmesurat del seu poble.
Des de fa un temps a Ventdelplà hi viu una senyora que és una especuladora terrible, sense cor, que només mira pels seus negocis i interessos particulars; especialment li preocupa més que res omplir-se la butxaca al màxim. Ella havia comprat unes finques amb el propòsit de requalificar-les i treure'n benefici. La Generalitat proposa construir un complex firal en algun poble de la zona amb pisos de protecció oficial i llavors la senyora especuladora ràpidament prepara el seu projecte per aconseguir que es faci a Ventdelplà i el presenta a l'Ajuntament. L'arquitecte, que en aquest cas, és un senyor que es preocupa pel poble i els seus vilatans, de seguida adverteix a la senyora alcaldessa del perjudici del creixement desmesurat del poble, amb el dany ecològic i d'altres inconvenients que hi portaria. La senyora alcaldessa, que en aquest cas, també es preocupa per l'interès general del poble, s'estudia el projecte i entenc que cal desestimar-lo. Però les pressions dels poderosos són brutals, com ja sabeu. Tots els comerciants, convençuts per la especuladora principal i un d'altre que s'hi afegeix, comencen a fer campanya a favor del complex firal entenent que tindran més clients i guanyaran més quartos. I, així augmenta la pressió contra l'ajuntament.
Al final, tenint en compte que l'ajuntament, en aquest cas, entén que la democràcia significa que la decisió recau en el poble i que ells són uns simples representants, fan una reunió amb els veïns per explicar el tema, després en la ràdio municipal es fa un debat perquè la gent pugui tenir més arguments, per després convocar un referèndum perquè la gent decideixi com vol que sigui el seu poble.
Però resulta que en el debat de la ràdio municipal, l'arquitecte municipal revela als oients el gran secret: la defensora de construir el complex firal i els pisos de protecció oficial té uns terrenys comprats per ella a nom de la seva filla perquè es construeixi tot a les seves finques i, d'aquesta manera, fer un gran negoci.
Malgrat tot, el referèndum es fa, tal com ha de ser, evidentment -només els vilatans són els que han de decidir si s'ha de modificar urbanísticament el seu poble- però guanya el SÍ a la construcció dels pisos i del complex firal perquè els han convençut els arguments que "créixer significa progrés". I la senyora especuladora sabent que tot es fa per construir en els seus terrenys i pel seu propi interès principalment, acaba dient-li al seu amic, l'altre especulador, (aproximadament) "hem guanyat, ha esta fantàstic que es prengui aquesta decisió tan encertada ja que em faré mil·lionària".
La fórmula és: "Presento un projecte des de l'ajuntament perquè es construeixi un complex amb pisos de protecció perquè jo tinc uns terrenys que requalifico per construir tot o una part allà i fer-me així mil·lionària, com que tinc poder guanyaré malgrat que l'ajuntament sigui responsable i democràtic i convoqui un referèndum" I si no ja ho saps, et fas regidor i qui sap? potser pots aconseguir que el teu somni es faci realitat.
I ara ve un gos, i ara ve un gat, i una minyona porta minifaldilla, i aquest compte ja s'ha fet "calderilla"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada