dimecres, 7 de novembre de 2007

Hi ha un franctirador a Vallromanes

ACTUALITZACIÓ (19/1/08):

  • Hem modificat el mapa d'on el gos va rebre el tret de bala que van disparar al carrer, d'acord amb els testimonis oculars i les petjades de sang al terra que mostraven el lloc de l'impacte i la direcció d'on provenia la bala

  • També volem aclarir que ja no confiem pas en el que ens havia dit fins ara l'alcaldessa de Vallromanes, desprès que el grup MxV-Esquerra va fer arribar una instància a l'Ajuntament dirigida a ella, que mai no va contestar, pregant que l'Ajuntament fes una denúncia dels fets presentant-se com a part acusadora i després que l'alcaldessa també rebutgés una proposta de nou del grup MxV-Esquerra perquè es discutís al ple si l'Ajuntament podia presentar-s'hi com a part acusadora, i sabent que l'última vegada que l'alcaldessa ens va trucar a casa (ja fa molt temps) per dir-nos que ella estava sobre el tema va ser després que en David Ricart li havia requerit informació sobre els fets; imaginem que ens va trucar per quedar bé amb nosaltres per si David Ricart ens trucava per a dir-nos que n'havia parlat amb ella. Haig de dir que David Ricart, més elegant, no ens va trucar per quedar bé amb nosaltres aquell dia, i que si jo vaig assabentar-me que ell l'hi havia requerit informació a l'alcaldessa va ser perquè al dia següent em vaig trobar amb la seva dona a la plaça de l'Església i m'ho va comentar pel fet que parlàrem sobre l'assassinat del meu gos. La cosa és clara, mentre uns s'hi mouen i no diuen res, haig d'entendre que uns altres no fan res i fan veure que si que en fan

:

Aquest vespre cap a allà a les 20 h. un franctirador ha disparat, en la confluència del carrer Tres Pins amb el carrer de la Marinada, un tret de bala al nostre gos Balú
, segons testimonis presencials que han sentit la forta detonació al temps que el gos cridava. La bala era del calibre 22, pel que se sap de moment. El tret li ha provocat la mort al cap d'una mitja hora just quan estàvem a la porta de la clínica veterinària. En aquell lloc només hi ha tres cases just a peu de carrer, en una de les quals habita una persona que en tres ocasions havia manifestat que un dia mataria el nostre gos perquè quan la seva gossa estava en zel, en Balú passava moltes hores al costat de casa seva, la qual cosa es veu que li molestava. Haig de dir que aquest fet l'he posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra, atès que si una persona et fa aquests tipus de manifestacions reiterades, un no sap si en broma o no, i després trobes el teu gos mort de bala, no et queda una altra alternativa que denunciar-ho. Resulta a més a més que aquesta persona té armes a casa seva, doncs es dedica a la caça. També he manifestat tenir sospites d'altres veïns, alguns, per exemple, que tenint un mur de baixa alçada a casa seva provocava que el meu gos hi entrés o sortissin els seus i a vegades tenien alguna enganxada entre ells, poca cosa en tot cas.

És cert que hi ha més cases a prop, una totalment aïllada al carrer Lleida. També hi ha dues adjacents a les cases del carrer dels Pins, tanmateix d'aquestes dues havem de descartar cap sospita, doncs la persona que s'ha prestat com a testimoni principal sortia d'una d'aquestes cases a passejar el seu gos quan s'ha trobat amb l'incident, i a l'altra casa viu la germana d'una de les altres persones que ens han acompanyat i ajudat i hi han estat presents quan la policia municipal de Vallromanes ens ha portat al lloc dels fets i a auxiliar al Balú.

En Balú era un gos que s'escapava sovint de casa i era molt conegut a tot el poble, portava la seva xapa d'identificació del cens de gossos de Vallromanes amb el núm. 1 precisament. Si teniu una casa a 4 vents sabreu que és molt difícil aconseguir que un gos no s'escapi de casa malgrat que la finca estigui totalment tancada. Això ja ens preocupava molt però en Balú era un gos molt dòcil i tranquil, gens agressiu i en tot cas prou petit perquè donés problemes. Just pels voltants d'on li han disparat s'ajuntaven tots els gossos de l'entorn i avui també hi eren quan un boig ha disparat un arma de foc en ple casc urbà. Un arma de foc que podria haver matat alguna persona, com la mateixa noia que passava en aquell moment per enllà.

Crec que no es pot permetre que un boig que va disparant trets en ple casc urbà pugui disposar lliurement d'armes de foc i que ha de rebre el càstig just que mereix. Ja no és el fet en sí de matar un gos malgrat tot el que implica en un entorn familiar on hi ha un nen de 8 anys que ha patit un gran trasbals en saber la desagradable notícia, sinó especialment el fet que hi hagi un boig que dispara al carrer podent provocar la mort de qualsevol persona de manera accidental.

Bé, dir-vos que ara tot el tema està en mans de la policia i que portaran a terme les investigacions pertinents per trobar l'assassí. I, en tot cas, manifesto públicament el meu agraïment cap a la Sra. Alcaldessa, Maria Cabot, que ens ha telefonat tan aviat ha sabut el fet. També vull dir que la Sra. Alcaldessa s'ha mostrat molt disposada a esclarir l'assumpte, tenint en compte que als mateixos mossos d'esquadra els ha semblat increïble que a un poble de 2000 habitants hagi passat un fet com aquest. És evident que no es pot deixar a un assassí la tinença d'armes de foc i que ha de pagar pel crim comés. Insisteixo en tot cas en el fet que la Sra. Cabot ens ha dit que estava a la nostra disposició en allò que poguéssim necessitar i és un gest que agraeixo de tot cor. Quan sapiguem alguna cosa més ja us la faré saber també. Perdoneu si l'estil de l'escrit no és del tot correcte però en aquests moments, com podeu entendre, no estic d'allò més bé anímicament.

19 comentaris:

  1. Ostres, Jordi, això és molt gros. Em sap greu que hàgiu passat per un tràngol així i tan de bo es posi remei a aquesta situació perquè mai pugui repetir-se.

    ResponElimina
  2. No hi han paraules suficients que puguin alleugerir l'assasinat d'un esser viu i un més, de la familia.

    Jordi, se el que és perdre animals, per malalties que no es volen tractar ( motius el que t'hi puguis imaginar), per "coses rares", etc... però mai, per un assasina't.

    Jordi i Familia, lamento la pèrdua d'en Balú.

    Espero i dessitjo que es faci justicia contra aquest assasí/na.

    La bala es indispensable tindre-la i oferir-la als mossos com a proba tangible.

    Per a qualsevol cosa Jordi, sàpigues que tant tu com la teva familia, teniu el meu suport i en tot el que pugui ajudar, ho faré.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Una es queda sense paraules.

    MORIR forma part de la vida i és la única garantia que en tenim.

    MATAR alterant el cicle vital de qualsevol ésser viu és sens dubte un delicte judicial i una mostra d'incompetència i necrosi personal.

    En Balú no semblava ser un amenaça contra les persones. Penso en el vostre fill, i en vosaltres com a pares, en el dolor afegit per les circunstàncies de la mort d'en Balú.

    Ho ho sentit molt.

    Cristina.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Víctor, ja veus passen coses increïbles, entre veïns. Hi ha gent que té armes a casa i les armes són un perill. Tinc diversos amics que són caçadors i poso la mà al foc que mai no farien una cosa així, i més en ple carrer on passa gent. Sí, ha estat un gran trasbals, pensa que aquest gos era molt "carinyòs" i molt estimat per la gent del poble, fins i tot molt consentit per tothom en aquest aspecte, i hi havíem fet un lligam ben fort.

    La meva dona acaba d'anar a parlar amb la Marisa que ens ha trucat perquè hi anéssim. Li he donat les gràcies personalment per telèfon però com que estic molt neguitós he preferit quedar-me a casa.

    L'ajuntament ha fet també una denúncia perquè s'investigui tot l'entorn del lloc on van passar els fets, doncs és una mica abominable el tema. A mi em provoca esgarrifança, que vols que et digui. Està clar que no es pot permetre que hi hagi una persona fotent trets de bala pel carrer.

    Bé, suposo que la cosa portarà cua i espero que trobin el personatge en qüestió, i ho sento, som veïns però parlar de trets no és poca broma.

    Víctor t'agraeixo molt el teu comentari, anima pensar que hi ha gent que es preocupa pels altres i demostren solidaritat, si més no.

    En David Ricart també ens ha trucat quan ho ha sabut i també ens ha dit que estava per allò que necessitéssim, gràcies David!

    Ja saps, com diria l'Ismael Serrano: "Yo soy frágil como un cristal si falt Vd. a esta cita, mi amor" i dóna gust veure que hi ha gent que no falta pas a la cita, com les persones que van ser testimonis i es van esperar a que nosaltres hi arribéssim i que ens van ajudar a pujar el gos en estat moribund al cotxe perquè nosaltres estàvem massa trasbalsats i que no van marxar fins que nosaltres no van sortir cap a la clínica veterinària. I també cal agrair a la Montse Sánchez, la segona d'ICV, tot el seu suport el continuat interès i seguiment del cas, el seu acte de presència en el lloc dels fets i la seva ajuda i companyia (aquesta tarda mateix ha estat a casa per veure com ens trobàvem); per suposat a la policia local que està molt a sobre del cas i ens ha mostrar tot el seu recolzament i el fet d'arribar al fons de la qüestió, i un munt de persones del poble i de Montornès, Vilanova i Montmeló que no ens paren de trucar.

    Aquí estan les persones que han d'estar quan les necessites i cal mostrar l'agraïment públic cap a elles.

    ResponElimina
  5. Hola David, feia molt temps que no sabia res de tu, bé sé que ahir vas deixar un comentari en altre post però no era adequat per a contestar-lo en aquest context nou.

    Perdoneu que no hagi contestat fins ara però a mida que ha començat a fer-se de nit m'ha entrat una cosa rara "pel cos" i m'he ensorrat psicològicament, a més havia d'atendre el fill, fer-li el sopar, etc., i que no està massa bé amb el tema tampoc i la depressió m'ha guanyat per moments. Sort que l'arribada de la meva dona de la feina m'ha ajudat molt i ara abans de dormir no volia deixar de contestar-vos. Certament no em trobo en els millors moments i les "neures" s'apoderen de mi. Quan he començat a escriure el comentari he vist que hi havia una altra persona llegint el meu bloc i pensar que qui podia estar a l'altra costat connectat m'ha fet venir una molt estranya sensació. Pensar que pot haver-hi un boig perillós que assassina amb armes de foc, tal vegada connectat a la mateixa xarxa, una persona que s'amaga a la foscor de la seva pròpia roïndat personal, a aquestes hores, m'ha donat un cert calfred. Però hem de ser forts i ho serem davant d'aquest tema, no podem cedir davant la por amb la que s'hi creix aquesta gent que és una xacra social. Reconec que el meu estat psicològic en aquests moments està molt en precari, però bé, demà serà un altre dia i sortira el sol i allà hi serem, amb els peus ferms a terra perquè hem d'intentar arribar fins al fons del tot.

    Gràcies David C. per les teves paraules, pel teu suport i per prestar-nos també l'ajuda i la teva disposició, esperem en tot cas no haver de molestar ningú que no sigui estrictament aquells càrrecs públics que estan precisament per aquests temes. En tot cas qualsevol oferiment d'ajuda sempre es tingut en compte i s'agraeix de tot cor. Sabia molt bé que no em fallaries tampoc. Gracies David C. també!

    Hola Cristina, ara mateix no sé qui ets exactament però estic al cent per cent d'acord amb tu. Molt bé expressat. Pel tema del Balú, per suposat, tothom sabia que no era cap perill cap a les persones. I era ben trist que s'escapés. Estàvem intentant descobrir i tapar tots els llocs per on podia escapar, en tot cas, malgrat que és difícil, quan un gos s'hi ha acostumat no hi barrera que el retingui. Era dur saber que escapava malgrat que érem del tot conscients que era un gos molt dòcil i tranquil, però mai no l'hauríem agafat sabent que escaparia de casa. Però si el vam agafar va ser per fer un bé a un ser viu, doncs recent nascut ens van plantejar que si no ens el quedàvem havien de desfer-se d'ell.

    Per al fill, imaginat, passava llargues hores jugant amb ell, i ara actua com si no hagués passat res, com si el Balú hagués de tornar, malgrat que això sap que no succeirà mai més. Les primeres reaccions d'ell al saber amb 8 anys que una persona era capaç d'assassinar a la vida real i no en les pel·lícules o a la televisió va ser d'una reacció de molta agressivitat, cosa que li ha repetit en certes ocasions; deu ser molt dur enfrontar-se a la crua realitat de saber que una persona pot arribar a cometre un assassinat tenint 8 anys. I per als pares que un fill ho és tot, imagina't, a més, com bé dius, afegit al nostre propi dolor i el dolor de saber que un assassí viu a pocs metres de nosaltres.

    En fi, ja és molt tard, vull anar a dormir i descansar perquè demà serà un altre dia molt dur.

    Gràcies, moltes gràcies a tots i salutacions molt especials.

    ResponElimina
  6. Estimat Jordi, son les cinc de la matinada i no puc dormir, ahir quan vaig arribar de viatge em van explicar el que li han fet al Balú .M’he despertat pensant en el tema i m’he connectat per llegir el post.
    Lamento profundament el que ha passat i desitjo de tot cor que es faixi justícia .
    De ben segur aquestes paraules no us ajudaran en un moment així però crec que saber que hi ha moltes persones, bones persones, que et llegim i gaudim fent-ho però que per sistema restem en l’anonimat no participant dels comentaris, si que ho pot fer.
    Pensar que l’assassí de gossos pot estar en aquest instant llegint el teu bloc m’ha fet pensar que es un bon moment per dir : hola Jordi, soc l’Anna i estic amb vosaltres. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Agraeixo l'esforç que fas contestant d'una forma tant personal.

    Respecte a la reacció del teu fill, tot i que no sóc especialista i si mare, crec que es del tot normal. Bè això segur que tu, com a psicòleg, ho saps millor que jo. Actuar com si no hagués passat res és una forma de negació davant d'una situació que el sobrepassa i no sap com abordar, per tant el més saludable per ell, en aquell moment, es fer 'com que no ha passat res'. Com bè saps, les persones, per naturalesa tendim a cercar mecanismes personals que ens orientin a la salut i la protecció, malgrat a vegades aquests mecanismes, perpetuats en el temps, puguin ser-nos disfuncionals.
    Per altre banda, les mostres d'agressivitat són saludables i han de ser tolerables, dins d'uns límits es clar.

    Bè, Jordi només volia agrair-te el detall i l'esforç de contestar d'una forma tant personal i mira ... m'he allargat!!! Ah!!! si saps qui sóc, només que aqui en aquest mitjà es normal que no em reconeguis. Sóc la dona del 'Ronaldinyo' (segur que no s'escriu així) de la lingüística!!!! (vpamies)

    Cristina

    ResponElimina
  8. Jordi, no t'has de disculpar. Entenem perfectament la teva possició ;)

    És cert que he estat "fora de lloc" i no és res més per qué portu 2 setmanes d'exàmens que per fi, avui he acabat.

    Jordi...no t'encapritxis amb el tema de si hi ha algú a l'altre costat que pot ser un o pot ser altre...

    Si ens prenguessim la vida amb tantes desconfiances, el millor es tancar-se dins una habitació i no sortir i així ben segur, no hauriem de patir per res però realment, seria pitjor per qué no viurias la vida...

    ...Com en Balú. Voltar, Passejar sense fer mal a ningú, veient el poble, vivint la vida amb una familia maravellosa i sense por al tirar dia a dia.

    Tu mateix ho dius. S'ha de mirar endavant i no estancar-shi. Demà sortirà el Sol i serà un altre dia.

    Se que no es facil però has de ser fort...per tu i, per la teva familia.

    Novament dir'the que, estic a la teva dispossició.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Ho sento Jordi. Hi ha humans que no mereixen l'aire que respiren. Amb una mica de sort aquest energumen es fot un tret al cap abans no peli a ningú.

    ResponElimina
  10. El meu condol. Jo també tinc un gos i me l'estimo molt. Entenc el tràngol que esteu passant.

    ResponElimina
  11. Jordi i Familia, lamento mucho lo que ha pasado, (acabo de enterarme ya que no he encendido el ordenador en unos días).

    SIENTO VERGÜENZA DE SER DE VALLROMANES.

    Deseo que se aclare el asunto y se sepa quien ha sido el asesino.

    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots. L'altre dia va trucar-me l'alcaldessa i em va dir que la policia estava sobre l'assumpte. Avui estàvem per Granollers i hem aprofitat per acostar-nos a la comissaria i la veritat és que no ens volen explicar absolutament res de com estan les coses; diuen que ho està portant el jutge. Espero que la cosa no es refredi, perquè penso que, a hores d'ara, haurien de tenir ja molt clar qui ha estat; no hi ha massa a investigar, las pistes canten per si mateixes i més quan hi ha testimonis. Però en fi, ja sabem com van aquestes coses.

    És trist, era un gos (no una persona) però la seva pèrdua s'hi fa notar massa.

    ResponElimina
  13. en casco URBANO muere un perro
    adivina ,...adivinanza.

    ResponElimina
  14. No seré jo qui ho afirmi rotundament que en el casc "URBANO" mor un gos... malgrat tantes coses que he pogut comprovar per mi mateix...

    Això ho farà la policia si vol

    ResponElimina
  15. Només dir que jo també tinc un gos (preciós i molt bitxo) que s'escapa de casa i no sé com fer-ho perquè s'estigui quiet. La notícia d'en Balú m'ha espantat. Em sap molt de greu i m'al·lucina que hi hagi tan tarat pel món.

    ResponElimina
  16. Quan un gos s'escapa de casa és pràcticament impossible impedir-li-ho. Un cop s'hi ha acostumat malament. L'única solució seria lligar-lo i per tenir-lo lligat més val la pena no tenir-lo. És lamentable tenir un animal lligat (un ésser viu privat de tota llibertat de moviment, trist, avorrit, esclau de tot...), hi ha caçadors que els engabien i/o els lliguen perquè els utilitzen només com a objectes per al seu propòsit: caçar matant animals. Aquí mateix a Vallromanes també s'hi dóna, aquesta situació.

    En el cas del Balú, sembla ser que no ha estat un caçador qui l'ha matat, si ho penses en fred un caçador rarament utilitzaria un arma de foc en una via pública i menys quan hi ha una persona al carrer en aquell moment. Només un boig pot fer una cosa així.

    I aquest boig existeix i viu a Can Galvany, a Vallromanes, a tocar del carrer dels Pins (allà on s'ajunten precisament gairebé tots els gossos del poble que s'escapen de casa -molts- a jugar entre ells), i possiblement treballa també a Vallromanes, al centre mateix del poble. "Al tanto", doncs. I aquest paio (del qual sospitem ja molta gent) en té, de gossos, que també s'escapen al carrer. Lamentablement és així, i si volem que aquestes coses no tornin a passar caldria que tots i totes ens esforcéssim per tal que aquesta persona si no marxa del poble que desafortunadament no ho farà, imagino, si més no, que tingui un bon escarment. Els seus veïns immediats tenen una creu amb ell. Però la resta del poble també córrer perill amb un individu com aquest.

    Valdria més la pena que marxés perquè és una persona antisocial. No pot viure en un lloc "URBANO" un paio tocat de l'ala. Que se'n vagi lluny a una masia aïllada si no és que va a la presó que és on hi hauria de passar una bona temporada, com a mínim.

    ResponElimina
  17. A la vida, tot és qüestió de temps.

    Mai sabrem que succeïrà d'un dia per l'altre i quan més volem planejar el futur, més sopreses ens portem.

    Saludus!

    ResponElimina
  18. Sí, jo també penso el mateix, que tot és qüestió de temps. Malgrat que a vegades no ho tingui tan clar. Crec que tothom paga pel que fa en aquesta vida -no en una altra- sinó en aquesta mateixa. No en va es diu que a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Si tractem de ser bones persones crec que la vida ens va millor, com a mínim tard o d'hora s'hi veuen els resultats. Evidentment, no penso que hàgim de ser bones persones perquè ens vagi millor, simplement hem de tractar de ser bones persones perquè és de pura lògica, el que tu vulguis per tu mateix és allò que has de voler pels altres. No és així?

    ResponElimina
  19. Jo tota la vida he tingut gossos i em sap molt greu el que ha passat, crec que s'ha de donar a coneixer la noticia (premsa, correus electronics, televisió)i que s'harribi al fons de tota aquesta questió.

    ResponElimina