El Partit Popular de Vallromanes és el primer que fa pública la seva candidatura per a les properes eleccions municipals. Hi expliciten el nom i cognoms de les candidates i els candidats, la seva afiliació política i la seva professió. Malgrat que ells mantinguin la idea ferma que no té cap importància el fet que les i els membres de la llista siguin residents o no a Vallromanes, a nosaltres la informació que ens donen se'ns fa limitada, doncs creiem que quedaria molt més enriquida aquesta informació si hi constés de quina localitat és cada candidata i/o candidat, doncs pensem que no està de més tenir la màxima informació dels components de la candidatura a l'hora de prendre una decisió de cara a les properes eleccions.
La pàgina web dels Independents de Vallromanes ha canviat i actualitzat la portada, posant-hi, especialment, la fotografia de la candidata a alcaldessa, Lourdes Prims, i un resum del seu currículum; cal dir que això millora de manera substancial dita pàgina, no només per la fotografia de la candidata que ha quedat prou afavorida, sinó perquè li dóna un toc de més personalitat i apropament al vilatà.
Així mateix, la pàgina de Convergència i Unió, s'ha vist també remodelada, si bé ja hi contenia, anteriorment, un breu currículum de la candidata i actual alcaldessa, Maria Cabot, ara s'ha vist actualitzada amb l'últim full informatiu que aquest partit ha repartit a les bústies; ha augmentat una mica els seus continguts i ha guanyat, també, en quant a estètica i organització.
Cal remarcar, sens dubte, que tant la pàgina d'iVall, com la de CiU, tenen importants mancances d'actualització de notícies, opinions, etc, i especialment d'interactivitat, la qual és totalment nul·la.
El bloc de David Ricart d'Esquerra i la pàgina d'Iniciativa per Catalunya continuen actualitzant-se de manera relativa i, parlant de fotografies, advertim que fa uns dies ha desaparegut la fotografia de David Ricart del seu bloc. Potser ha estat tan cavallerós que l'ha treta per tal que les fotografies dels altres candidats, especialment de les candidates, dels altres partits puguin adquirir una major lluentor?
Josep Sagarra ens conta que ha visitat l'ajuntament pel tema del POUM i, malgrat que ha pogut portar a terme alguns tràmits, l'ajuntament continua sense oferir-nos-en cap notícia ni aclariment. A més, on són les respostes a les més de 700 al·legacions que vam presentar les vilatanes i els vilatans?
Per acabar, remarcar que la pàgina d'ICV ens ha posat a la llista d'enllaços com ja havia fet al seu moment el bloc de David Ricart, la qual cosa, no podem pas negar-ho, ens afalaga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sr Gomara: com que veig que vosté té tant de temps i interés per la política vallromanenca, li proposo un treball d'investigació: agafi cada candicat i analitzi qui és (origen, estudis i preparació, interessos ocults i no tan ocults, etc.) i conparil's. Seria molt profitós per a tots saber qui és qui.
ResponEliminaEl PPC de Vallromanes voldría que tota la seva llista estigues formada per veins i veines del municipi, peró la realitat es que a l'hora de posar els noms en la llista la gent es tira enrere,no es pas un problema de Vallromanes, tambè passa a la majoría de municipis petits.
ResponEliminasalut
Joan Arisa
Eso, eso, que se investigue cada candidato. A ver cuantos pasan la prueba del algodón. ¿Por qué no dicen que la senyora Prims tiene unos terrenitos delante de casa con los cuales se hará millonaria? O que el Ricard d'esquerra tiene una empresa con cavallos para vigilar (y el tío va y lo propone en su programa!). Que se sepa TODO. Pedimos una comisión d einvestigación YA!!!
ResponEliminaAprofito aquest espai per informar-vos que el meu bloc porta uns quants dies inoperatiu per problemes de programació informàtica i a més ha enganxat aquests dies de festa.
ResponEliminaUs demano disculpes i espero que aquesta setmana tornarà a la normalitat.
moltes gràcies,
David Ricart i Miró.
La deriva sobiranista
ResponEliminaEl fet que els mitjans espanyols ni tan sols hagin considerat debatre a les seves tertúlies l'assumpte plantejat al Parlament sobre l'autodeterminació ja és il·lustratiu del descrèdit que Carod i Mas han aportat al nacionalisme català. Ningú, ni tan sols els seus adversaris, se'ls creu. Ningú pensa que aquests dos senyors puguin fer avançar ni un mil·límetre l'autogovern de Catalunya. La impotència i la resignació comencen a fer forat entre l'electorat sobiranista. Un seguit de despropòsits tan grans no se'ls imaginava ningú. Després de vint-i-tres anys de congelació pujoliana, no semblava possible fer-ho pitjor. Però Mas i Carod ho han aconseguit. I el més greu de tot és que cap dels dos pensa dimitir de la direcció dels seus respectius partits. Crec seriosament que ha arribat l'hora dels militants. Cal renovar una generació de polítics completament fracassada. Cal un gest de les bases que destitueixi aquests dos generals sense tropa.
Del senyor Mas i dels seus desgreuges envers Catalunya ja n'hem parlat prou. Analitzem ara la trajectòria erràtica del Sr. Carod Rovira. Un bon dia, agafa el cotxe oficial i se'n va a Perpinyà. L'error monumental no fou només que parlés personalment amb ETA, sinó que després es fes enrere i dimitís. Però per desgràcia no va dimitir també d'ERC, com hauria estat desitjable. Es veu que va pensar que els militants del seu partit no es mereixien una disculpa. Poc temps després, gestiona pèssimament l'aportació republicana al procés de l'Estatut i demana l'aprovació del limitat text. Les mateixes bases d'ERC l'acaben corregint. Però ell no plega, segueix menystenint el seu partit. Ara, es planteja, de manera inesperada i atzarosa un canvi de govern amb el dret a l'autodeterminació de fons, i, en comptes de desmentir-ho, treu pit i ho porta al Parlament per, després, tornar a negar-ho tot i espolsar-se les culpes i assenyalar un únic culpable, en Xavier Vendrell. Carod no dimiteix malgrat que l'escàndol és vergonyós. Carod mai plega perquè no li importa un rave el seu partit ni el fet que dues formacions sobiranistes que sumen majoria al Parlament no sàpiguen posar-se d'acord sobre un dret que totes dues defensen. Increïble i cert al mateix temps.
Jo pregunto a les bases d'ERC i a les de CiU. Què més han de fer aquests homes per a que els militant dels seus partits demanin la seva dimissió? Es evident que l'etapa Mas i l'etapa Carod Rovira han finalitzat. Políticament són líders cremats. En el cas de Carod, a més, la seva desorientació estratègica és evident. La manca de fermesa que demostra només és comparable a la poca capacitat de lideratge que manté i a la pèssima imatge que transmet. En aquests moments, el sobiranisme independentista té un tap, un col·lapse... i es diu Carod Rovira. Faig extensiva la crítica a en Puigcercòs, qui tampoc ha sabut liderar un canvi de rumb en la formació i ha preferit seguir a l'ombra de l'home de les mil renúncies.
O Esquerra es planteja seriosament un gir de cent-vuitanta graus en la seva direcció o acabarà perdent el poc prestigi que li queda en els propers mesos. Els seus propis electors li faran pagar. En comptes de ser la locomotora del sobiranisme ha esdevingut el bufó de la cort. Cal un canvi de gestió i això només és possible substituint la cúpula directiva, que ha demostrat una i cent vegades que no està capacitada per dirigir la formació i que no te la decència de cedir el seu lloc a d'altres companys més preparats per encarar els nous temps. Els votants d'Esquerra esperen d'aquest partit que els condueixi sense complexes ni vergonyes envers la independència. Tanmateix, Rovira i Puigcercós han decidit aferrar-se a la poltrona sense cap altre horitzó per al seu país que un regionalisme “social” sense pressupost.