dimarts, 22 de maig de 2007

David Ricart, una persona diferent





David Ricart és un home tendre, amable, un xic tímid però segur, tranquil, divertit quan cal, moderat en els seus actes i comentaris, confiat, confiable, de confiança, en qui hom pot confiar, compromès amb la natura, compromès amb la gent, un home sa psicològicament: sap escoltar, sap dir el que cal quan cal dir-ho, arbitra perquè no hi hagin enfrontaments quan als altres se'ns puja la "sang al cap" i tenim ganes de donar ganivetades i d'explicar les misèries dels altres perquè hi ha un moment, un punt, en que un esclata davant les injustícies, però ell no té pressa, sap que les coses es guanyen amb la veritat per davant i amb la cara ben alta, sense alterar-se, sense posar-se en el nivell de nerviosisme dels perdedors; o sia, no caient en la baixesa dels que tenen por a perdre la cadira que els ha escalfat el cul durant anys deixant que les coses s'esdevinguessin per sí soles, per pura inèrcia perquè no ho sabien fer millor, perquè no n'estaven preparades o perquè, en realitat, els interessava ben poc el futur i el present del seu poble.

David és un home preparat, un gran treballador, un home que sap "liderar" els seus, i que es deixa "liderar" pels seus perquè és un gran conductor de grup. Un home que ha nascut per la política en el seu millor i ampli sentit de la paraula, que hi porta llargs anys d'experiència. Un home que, a part de treballar per un ideal, és capaç al mateix temps de portar a terme altres experiències i ajudes per la comunitat, com l'associació de vigilància forestal a cavall, pertanyer a les ADF, organitzar actes per als nens i grans amb cavalls, de fer-nos redescobrir el gaudi de poder viure per un moment, per un petit instant, la grandesa i, al mateix temps, la senzillesa, de passejar amb un carro pel poble. De redescobrir. D'UTILITZAR el redescobriment. David és un home amb noves idees, un home que viu els nous temps, un home que transmet la seva força i la seva confiança. Un home amb un gran poder de convenciment perquè creu en les seves possibilitats i t'ho transmet en la interacció amb ell.

En Ricart és un gran amfitrió, et rep a casa seva sense ostentacions de cap tipus i amb la senzillesa i el caliu d'una llar que respira tendresa, acolliment, "entranyabilitat", fent-te passar una vetllada càlida i agradable mentre escolta les propostes dels altres, de la gent del poble, mentre observa i enten les teves necessitats personals i de veïnatge. A en David se li veu preparat, observador, entenedor. Sap què es pot fer i què no es pot fer. No inventa somnis irrealitzables i sap mesurar la realitat de la cosa pública. Se li veu bon company, bon pare, un exemple per la seva descendència sens dubte. Bon veí, bon covilatà, bon alcalde.

En David Ricart és aquella persona que s'espera en tot grup humà, qui ha vingut de fora, que, com a conseqüència no està viciat com els altres, com els que han nascut aquí, com els de tota la vida, que, a més, tard o d'hora no poden negar els interessos que els empeny a la cosa política. Doncs haver nascut a un poble i haver heretat un patrimoni determinat pot fer-te oblidar que la "cosa comuna està per sobre de la cosa privada", que el bé de la comunitat és un dret indiscutible sobre el bé particular, i per això està la gent preparada, la gent que té les visions clares, la gent nouvinguda que no està gens viciada, sens dubte, que sap com fer quadrar els interessos particulars amb els interessos comuns, perquè sap fer de mediador, perquè sap intervenir. I, al final, tothom i cadascú de nosaltres hi surt guanyant.

En David, en definitiva, és aquell que en totes les ancestrals cultures és esperat (i consta a les llegendes populars) que vindrà a salvar el poble de tots els mals que planen sobre els seus caps; essencialment: grues i més grues envaint l'espai públic amb el perill de caure a sobre teu en qualsevol moment i amb una caiguda que pot fer-te molt mal. Existeixen pobles que han de ser pobles i ciutats que han de ser ciutats, sens dubte. Tots els països necessiten aquests pobles verds, petits i tranquils per poder ser gaudits per tothom; pels que som aquí, com pels que venen a passar unes hores o un cap de setmana. Imagineu-vos un poble que no acaba mai de créixer perquè tothom vol viure en un poble verd, petit i tranquil. Arriba un moment que el poble ja no és un poble verd, petit i tranquil sinó que s'ha transformat en un monstre on ja ningú no hi vol viure. Llavors? Ja no serveix ni tan sols per ser visitat, doncs ha perdut l'essència natural que atreia el visitant. A qui li convé venir a viure a un poble privilegiat basant-nos en el dret que d'altres havien pogut venir abans si seguint aquesta regla de tres acaba deixant de ser un poble privilegiat? Hom necessita només un parell de dits de front per adonar-s'hi, només això, quelcom tan important com això.

En Ricart és "l'esperat", és "l'anunciat" que, de cop i volta ve i ens sedueix a tots amb la seva magistral·litat, amb la seva natural i espontània forma de fer les coses. Amb la seva senzillesa i grandesa humana. Amb el seu aire fresc, renovador i pur. Sí, amb el seu aire de renovació. Amb la seva forma de saber mesurar i moderar les formes extremes i oposades, amb la seves ganes de no provocar enfrontaments entre veïns i acabar amb la divisió popular. Amb les seves ànsies de servir a tothom, a tothom per igual. De ser l'home ÚTIL. De ser l'home de confiança de tots i l'home que escolta a tots. Amb les seves ganes de crear un clima de democràcia participativa i oberta de tots i per a tots. Un home únic, l'esperança per a tots.

Un home disposat a ser UTILITZAT pel poble, perquè creu que s''ha d'estar al servei del poble i no a l'inrevés. Perquè el bon governant és aquell que es deixa governar per qui té la veritable sobirania, però sap posar el lloc a cada cosa i cada cosa al seu lloc. David Ricart és l'esperança, la renovació, l'aire fresc. UTILITZA'L, no te'n penediràs.

Només els savis saben UTILITZAR allò que és ÚTIL, els altres es perden en coses IN-ÚTILS.

Et dono un consell de veí i d'amic que UTILITZO el meu poble per viure bé. No deixis passar aquesta oportunitat única. UTILITZA-LA. Un canvi és ÚTIL, possible i necessari. UTILITZA aquesta oportunitat de canvi. Ara estem a temps, no ho deixem córrer. UTILITZA el teu vot. UTILITZA David Ricart.


Escrit per Jordi Gomara, un més dels altres i que posa al teu servei aquesta pàgina perquè la UTILITZIS

7 comentaris:

  1. A very perfect blowjob! The Messiah has come!

    ResponElimina
  2. Hi, anònim. I do not know if I should say welcome back. It´s been a while since you posted something. You have been very quiet lately. By the way, are you hurting and looking for a blowjob?
    May be you could go to the Roca Foradada and get yourself a handjob while meditating.

    Get real.

    ResponElimina
  3. Molt ser català, molt parlar de la introducció de cavalls catalans però, no es diu la veritat.
    El senyor Ricart té un cavall Holandès i l'altre que utilitza un membre de la seva familia, és anglés.
    A veure quan comencem a dir la veritat. Prou ja de radicalisme i de mentides, si us plau.
    Tot sigui per el poder, veritat?

    ResponElimina
  4. Xavi, de veritat que ho desconeixia, el tema és greu, potser millor no votar en David Ricart. El que ignoro és si els cavalls tindran passaport català o europeu, i si tindran el nivell D de llengua catalana. Me'n queden moltes preguntes a l'aire:

    Seran independentistes, sobiranistes o es vendran al millor postor com en Mas?

    Parlaran en català en la intimitat de la quadra, com l'Aznar?

    Estaran a favor o en contra de la immigració? Pensaran que la immigració fa perdre la identitat catalana o l'enriqueixen?

    D'on has tret tu aquesta informació, qui ets realment, i perquè nassos ves a fer un comentari fora de lloc? Troll més que troll.

    Bé, tant se val, la informació que ens has donat és prou aclaridora de cara a les properes eleccions: jo votaré al sr. Ricart perquè amb dos cavalls de diferent origen europeu m'està demostrant un alt grau d'integració europea.

    Gràcies pel teu comentari. Segur que tota la població de Vallromanes t'estarà super agraïda per haver-nos facilitat unes dades tan valuoses pel nostre municipi. Haurem de comunicar-les a l'IDESCAT perquè ho facin constar en el proper estudi sobre procedència dels habitants de Vallromanes.

    Salutacions cordials

    ResponElimina
  5. Josep Maria, t'has deixat allò de les cireres. Meditació en la "penetració" al "forat maternal" de la Roca Foradada i gaudiment de les cireres al Parc de la Serralada.

    A veure si estàs "al tanto" perquè el tema de les cireres és prou important.

    Salutacions

    ResponElimina
  6. Ja posats a dir "tonteries" ....... doncs que el meu cavall no és de raça catalana, però és de MXVallromanes-Esquerra, i votarà al David!!!

    ResponElimina
  7. SR. Xavi els meus gats son siamessos es això una manca d'identitat? Soc poc català? M'agraden les cervesses alemanyes. Els escriptors àrabs. El menjar de Xile. La música flamenca. Puc ser català? amb el seu permís sr, Xavi.

    ResponElimina