Per millor salut encara

Tot llegint els comentaris del meu article anterior, crec que haig de tornar a escriure alguna cosa nova, doncs el que hi ha ara "ja canta". No es tracta d'esborrar res; el que ha estat dit, dit està, per mal o per bé; però esborrar-ho seria provocar censura i, en aquest cas, autocensura. Quedaria prou lleig. En tot cas, cal escriure qualsevol cosa perquè el que s'ha dit anteriorment perdi importància. No és que hagi de perdre importància perquè no la tingui; el que passa és que convé donar-li "carpetazo" ja. Em miro el comentari de Víctor Pàmies que sembla molt honest i que m'aconsella no incidir més en el tema. Realment no estic fent-ho però la gent quan entra al bloc pot tenir la sensació que segueixo insistint-hi malgrat que no sigui el cas. El problema, evidentment, és no haver escrit res de nou, senzillament això i prou. Cert que esperava l'ajuda d'algú que volgués enviar alguna cosa per publicar-hi; però la veritat és que ningú no ho ha fet. Jo em sentia cremat, sense massa il·lusió i sense massa ganes d'escriure de moment res aquí. Com bé explica l'amic Josep Sagarra, hi ha situacions que no s'haurien d'haver donat. Aquestes situacions són les que han encès la flama, i tot plegat m'han deixat prou desanimat. Quan veus que el que tu diguis en el teu poble no serveix de gaire perquè els que cobren de la teva butxaca tenen el poder i l'exerceixen arbitràriament -contràriament al que passa en una empresa que qui et paga és qui té el poder- això acaba minvant les forces de qualsevol persona. I realment aquesta és l'estratègia del poder, anar minvant les forces del ciutadà a base d'imposar-s'hi de manera arbitrària una vegada rere l'altra.

Malgrat tot, jo segueixo insistint en que aquest bloc és obert per tothom que vulgui explicar qualsevol cosa. Si bé es cert que jo mantinc una col·laboració amb un partit determinat, vull incidir en que aquesta pàgina és de tothom que hi vulgui participar, sigui del partit que sigui, o sigui apolític, això dóna el mateix; l'única aspiració que tenia en obrir aquesta pàgina era dotar a Vallromanes d'un mitjà d'expressió del ciutadà, de tot aquell que volgués dir la seva, sense més. Ni penso censurar, ni deixar de publicar res que algú m'enviï; això ja ho saben prou bé els que han enviat col·laboracions alguna vegada. I, per sobre de tot, si algú vol publicar amb pseudònim, podeu comptar que tinc la suficient honestedat de no desvetllar mai a cap altra persona el nom de l'autor, aquí hi va la meva paraula.

De moment res més. Fins aviat.