Perles i preses de pèl a la ràdio

Estic ja molt més que cansat de les contínues preses de pèl de la Sra. Lourdes Prims i de la Sra. Maria Cabot. No vaig poder escoltar sencer ahir el debat a Ràdio Vallromanes, tant sols vaig poder sentir el que es va parlar a partir de les 20:30 hores, però en vaig tenir prou per a veure la poca vergonya. En tot cas espero poder tenir el debat sencer gràcies a que el nostre veí Víctor Pàmies l'ha gravat, encara que no me n'he sortit de moment.

• Una de les perles d'ahir: La Sra. Lourdes Prims dient que s'havia de construir els pisos de protecció oficial al Camp de Futbol perquè era l'únic carrer del municipi que hi quedava. Dic jo: aquesta senyora és o s'ho fa, o és pensa que ho som nosaltres.

• Una altra, de la Sra. Cabot: Que la construcció de pisos al camp de futbol era una proposta. Jo contesto: L'aprovació del POUM abans de les eleccions (per si de cas no sortim nosaltres) i a cop de PLE EXTRAORDINARI és una proposta????????????????

• Més: La Sra. Maria Cabot que ha utilitzat durant la campanya electoral el POUM com a arma de combat, deia contínuament a la ràdio que ja sabia que el fet d'aprovar el POUM abans de les eleccions era un risc i que podia restar-li vots. Ja vaig a dir-li, Sra. Cabot: vostè ha intentat guanyar vots a costa del POUM però ara que s'ha adonat que la gent no el vol aquest POUM, si més no pel resultat de MxV-Esquerra, ara vol canviar d'estratègia, i per a què ara? Que vol quedar bé amb la gent? o simplement justificar que s'han presentat per separat iVall i CiU per a aconseguir més vots i ara donar-se de nou la maneta? com sempre han fet. Que els partits de dreta sempre van de la mà, ja ho sabem prou bé això.
  

• Encara més: Que si els pisos per a la gent gran no es fan al camp de futbol quedarien massa lluny els joves i la gent gran del centre del poble. Sra. Cabot i Sra. Prims, s'han adonat que el Casal de Gent Gran i el Centre Mèdic, per posar dos exemples concrets, queden bastant lluny del Camp de Futbol per a la gent gran que no pot caminar bé? Potser si els pisos s'hi fessin més a prop del Centre Mèdic no li aniria millor a la gent gran?

• La més grossa de totes: Les dues parlaven anant de la maneta sense cap escrúpol i vergonya, i totes dues atacant de manera conjunta al Sr. David Ricart. Sí, atacant; tractant de tendir-li un parany: "On pensa vostè construir els pisos de protecció oficial?" ***Fàcil ja els contesto jo, senyores meves: On el poble vulgui, no a on vostès els convingui més o els doni la reial gana a cop de POUM arbitrari sense la participació del poble.

Que no, "que no cuela". Que fer pisos al camp de futbol, a més de l'espantós que és estèticament i urbanística, al costat de les piscines municipals, la pista poliesportiva i les pistes de tennis, (perquè ja em direu que pinten pisos entre dues superfícies arran de terra, i encara més baixes, i tapant el sol a les piscines?) representaria l'error més gran comés a la nostra vila:

• Congestió brutal del centre del poble
• Cotxes i més cotxes per tot arreu (que bonic!)
• No té cap sentit concentrar en un poble petit la major part de la població i dels cotxes en un espai tan petit i tan reduït del municipi
• Cal estendre el centre del poble per a evitar aquestes aglomeracions i congestions i per a compactar la vila, al mateix temps, apropant, d'aquesta manera, els espais diversificats (el que la sra. Cabot anomena "unitats d'actuació" i que són "carrers del municipi" encara que no ho sàpiga la Sra. Prims)
• I que perdem l'únic espai lliure gran, no construit, al centre del poble
• Que, aquestes són les coses més importants, senyores meves, per molt que vostès vulguin obviar-ho de manera expressa

Seguiré, però per acabar de moment, només vull dir que ja vaig adonar-me repetidament que la Sra. Cabot es mossegava els llavis per no parlar de guetos al camp de futbol, com ja va dir al Ple extraordinari on ens van encasquetar el POUM. Contínuament evitava dir la maleïda paraula, canviant-la per coses com: "no tot seran pisos per joves al camp de futbol" o "no tot seran pisos de protecció oficial al camp de futbol". Que se li notava com feia una pausa abans de dir aquestes coses, perquè aquella paraula que per a vostè és més fàcil, com ja vam escoltar al ple extraordinari, és 'gueto'. Però sàpiga que la gent "pobre" que no pot viure a una Masia de luxe com vostè i els joves, no com vostè, no són pertanyents a cap gueto.

A més, els debats es fan abans de les eleccions, com proposava el Sr. Ricart, i no després, perquè aquest maleït sistema l'única forma de participació que permet al ciutadà són els vots a les urnes, i estic del tot convençut que si la gent hagués escoltat això abans, MxV-Esquerra ara tindria majoria absoluta, i per aquest motiu, vostès es van negar sistemàticament a fer el debat previ a les eleccions. Molt lamentable, sincerament. El poder pel poder, simplement. Tot a cop "d'aquí mano jo".

Seguirà, i tant que seguirà, però de moment, sapigueu que hi ha gent que continua dient la seva AQUÍ

Quan un es queda amb la sensació que no hi res més a afegir...

"No fa res que jugàvem en un carrer de sorra, a on des de casa veiem la riera. El temps va passant i la sorra és asfalt i la vista de la riera són blocs de pisos. Ens diuen que això és progrés, pot ser què si, però segur que qualitat de vida no és. Els pobles, com Vallromanes, han de ser pobles i les ciutats han de ser ciutats, la grandesa d'un poble no és mesura pel nombre d'habitants."



Comentari extret del bloc de Camil Ros: Per molts kilòmetres més

Moltes gràcies al Josep Maria pel seu post que ens regala el magnífic clip musical que hi he afegit

MxV-Esquerra marca la diferència a les eleccions municipals

Més per Vallromanes-Esquerra Republicana de Catalunya (MxV-Esquerra), amb un 33,89% de vots, guanya les eleccions municipals de Vallromanes amb un marge important respecte a la segona força més votada, Independents de Vallromanes (iVall) que, per primera vegada, s'hi presentava per separat de Convergència i Unió (CiU), obtenint un 25,39% dels vots. CiU, que amb un 41,87%, havia estat la primera força a les eleccions anteriors de l'any 2003 passa ara a ser la tercera amb un 20,90% dels vots. El PSC perd els dos regidors que hi tenia i, tal com li ha passat a ICV-Verds, es queda a les portes d'obtenir un regidor. El Partit Popular (PP) que havia estat a punt d'obtenir-ne un al 2003 es distancia i perd un 3,8 per cent de votants respecte a les eleccions municipals anteriors.

Desprès de fer el recompte i aplicar la llei d'Hondt, la composició del Ple Municipal queda de la següent manera:

MxV-Esquerra: 5 regidors (347 vots)
iVall: 3 regidors (260 vots)
CiU: 3 regidors (214 vots)

MxV-Esquerra s'ha quedat tan sols a un 1,11% d'obtenir la majoria absoluta.

A continuació teniu la taula comparativa (amb els resultats i les dades de les eleccions del 2003 i del 2007) facilitada per Telenotícies Catalunya Informació



(Cliqueu aquí o a sobre de la imatge per a ampliar-la)

Potser ara no és el moment de precipitar-se a fer massa valoracions ni analitzar el perquè dels resultats. Tanmateix voldria portar a terme unes petites observacions, segons el meu particular punt de vista:

• Crec que la davallada tan espectacular del PSC a nivell municipal (la qual podríem aventurar que no hauria estat d'aquest calibre si haguessin estat unes eleccions estatals o per a la Generalitat de Catalunya), és atribuïble a:

• la moció de censura que van portar a terme amb CiU en contra de MxV-Esquerra durant els principis de la legislatura vigent, i conseqüentment, contradient totes aquelles promeses i el pacte anunciat amb MxV-Esquerra en el que ens vam basar gran part dels votants en aquella època del PSC.
• la política de recolzament incondicional vers CiU que han portat a terme durant tota la part final de la legislatura, contradient, de nou, totes aquelles promeses anteriors i posteriors a les eleccions del 2003, com era el manteniment del camp de futbol enllà on hi és ubicat per no congestionar d'habitatges el centre, per no desmembrar la zona esportiva i per no perdre més espais sense construir al centre de la vila
• per haver haver donat, en conseqüència, el recolzament i el vot incondicional a un POUM que és i serà nefast, si no hi posem remei, pels interessos d'un poble que ha de mantenir-se com a poble i no convertir-se en una ciutat congestionada

• En cap cas, no desitjàvem un mal tan gran per a cap partit, però, com ja vam anunciar, el recolzament per part del PSC a CiU i la regidora no adscrita i al POUM li ha suposat el deixar de poder participar a la política municipal; doncs en els partits d'esquerra, principalment, els ciutadans dipositàvem i dipositem l'esperança de la protecció del patrimoni ecològic i la fi de l'especulació immobiliària. El PSC ha fet el contrari i ho ha pagat molt car; ells són els únics responsables del seu fracàs electoral. No ens agrada dir-ho, perquè són veïns, companys i fins i tot amics, però aquesta és l'única realitat. I ara a Vallromanes, només ens queda un partit d'esquerra i capaç de defensar el patrimoni natural i ecològic

• La segregació d'iVall de CiU, és el que els ha donat, molt presumiblement, entre d'altres raons que no cal ara esmentar, la possibilitat de ser la segona força, empatada en regidors amb CiU. I malgrat el recolzament també incondicional a les pretensions de CiU, han guanyat en vots i regidors, malgrat que sabem que hi han d'altres condicionants, que repeteixo que ara no esmentaré, que hom pot entendre fàcilment que els ha portat a guanyar posicions. En tot cas, el fet que s'hagin presentat separats de CiU els ha afavorit en gran manera, doncs podem suposar que hi ha moltes persones que han cregut que això pot fer canviar el rumb de la política a Vallromanes, però, jo, particularment, i moltes d'altres persones tenim les nostres reserves en quan a la seva neutralitat respecte de CiU, i un pacte entre ambdós partits tornaria a posar en perill molts assumptes, com el del camp de futbol i, conseqüentment, la qualitat de vida del centre de la vila. Un pacte entre les dues forces portaria a seguir amb l'actual política. La política de grues a Vallromanes, etc.

• CiU és, sens dubte, l'altre gran perdedor d'aquestes eleccions, doncs ha passat de 4 a 3 regidors en un poble on el Ple de l'Ajuntament ha augmentat en 2 regidors. Si ens fixem que al 2003 van aconseguir el 41,87% dels vots i ara han aconseguit el 20,90 ens adonarem que han perdut més del 50% de la seva força electoral. Tenint en compte que molta gent de Vallromanes no participa de la vida del poble (em refereixo a molta part dels habitants de zones com Can Galvany i Torre Tavernera, essencialment, segurament pel seu 'estatuts econòmic i social'), i per aquest motiu voten més a les sigles que a les persones, sumat al fet que a la llista s'hi presentava un conegut parlamentari, podem considerar que el càstig a la manera bastant arbitrària de fer política durant la legislatura encara actual ha estat més 'sonor' del que era possible predir. I per aquest motiu, aconsello i desitjo, perquè crec que els corresponc, i poden i ho deuen intentar, que facin introspecció i reconeguin els errors comesos, i especialment que vigilin amb quines persones del poble mantenen contactes i per les que es deixen assessorar tan freqüentment, perquè potser no són les persones més adequades ni les que miren pels interessos generals de Vallromanes
  

• Per a poder continuar governant, a CiU només li queda la possibilitat de pactar amb qualsevol de les altres dues forces. La continuació de la política anterior seria nefasta pels interessos d'un poble que ha de mantenir un creixement "menys" que sostenible, o sigui que hauria d'apropar-se al creixement "0". Però ara no és moment de parlar de pactes. Durant els propers dies la 'cosa política' prendrà el rumb que n'hagi de prendre. Malgrat tot, el poble podem i devem vetllar perquè els diferents pactes no vagin en contra dels nostres interessos. I quan em refereixo al poble, dic al poble, no als constructors, ni inversos, ni agents immobiliaris, ni arquitectes, etc. Ells no són el poble, malgrat que alguns hi visquin. Ells són poble en la mesura que són ciutadans, els que ho siguin, però la seva força de persones individuals no s'hi pot veure multiplicada i/o amplificada pel fet que tinguin el poder dels euros, etc.

• ICV no ha fracassat en absolut, tenint en compte que era la primera vegada que s'hi presentava. Al contrari han estat fregant la possibilitat de comptar amb un regidor a l'ajuntament. En tot cas, com a força nova, i pels vots obtinguts, crec sincerament que cal felicitar-los

• El PP no és un partit amb el qual el nostre poble s'acabi d'identificar i la seva davallada significativa, encara que no espectacular, segurament es deu al fet que no havien pogut fer una llista amb gent censada a la vila i al fet que el seu candidat a alcalde, per aquest motiu, s'ha trobat molt sol a l'hora de portar la campanya electoral cap endavant. Segurament, les polítiques d'enfrontament del PP estatal també han pogut incidir en aquest tema, tenint en compte que som a Catalunya i no som un poble del cinturó industrial, malgrat que sent unes eleccions municipals en una vila petita, segurament no hi han tingut tanta incidència però sí potser alguna

• Evidentment, el gran guanyador d'aquestes eleccions ha estat MxV-Esquerra amb un creixement espectacular i vorejant la majoria absoluta. Hem de felicitar el partit, la gran i profitosa feina dels tres regidors que han estat a l'oposició lluitant contra corrent durant pràcticament tota aquesta legislatura. Que van patir una moció de censura quan estaven portant endavant grans i importants projectes, molts dels quals els va aprofitar l'equip de govern que els va succeir, i que en tan sols 8 mesos de mandat i no amb tota la col·laboració que els corresponia van haver de patir el fet de passar a l'oposició, sense aquell marge temporal de confiança que se li respecta generalment a qualsevol força política i en unes condicions no massa grates per cap persona. Hem de felicitar David Ricart pel coratge que ha mantingut malgrat tantes pressions, mentides, anònims, mil i un intents de perjudicar la seva imatge i desprestigiar-lo com a persona per gent que està a l'ombra del poder però que va fent, etc. També cal felicitar la feina de les 49 persones, i d'altres més que no han sortit a la 'foto', que ho han cregut i ho han fet possible (entre membres de llista, del partit, membres de MxV, col·laboradors, simpatitzants i, especialment, votants.) que d'una manera o d'una altra han fet tot el que ha estat a les seves mans, que no sempre és fàcil, per tal que MxV, un grup de persones del poble, i Esquerra, un partit també de persones del poble, lluitant contra la inèrcia d'un poder ben establert en una vila petita (ja sabem com funcionen aquesta coses), que han intentat provocar un canvi cap a una política oberta i participativa. Cal felicitar-los efusivament, doncs la "gesta" no és gens menyspreable. I esperem de tot cor que aquesta feina tingui els fruits esperats i desitjats.
  

• No ignorem que el fet que MxV-Esquerra pugui governar dependria en que els dos partits que no han guanyat els permetessin governar (valga la redundància), i/o els donessin el seu recolzament ni que fos puntualment; cosa que sabem, perquè no som ignorants, que no serà així. Hauria calgut una major representativitat de la voluntat popular perquè això hagués estat més factible. Em refereixo a que la llei d'Hondt elimina automàticament els partits menys votats, els quals, encara i així, són totalment representatius de la voluntat popular i, tanmateix, el vot d'un gran nombre de persones al final no ha tingut cap incidència en la formació del Ple. La llei d'Hondt sempre fa impossible allò de: "una persona un vot"

• Ara caldrà esperar i confiar en la maduresa i en la ètica de les persones que formen les respectives formacions polítiques, perquè el 'sistema' és així i de moment no hi ha una altra cosa, perquè entre tots sàpiguen (i entre tots sapiguem, doncs la sobirania recau en el poble, com sempre repeteixo) buscar les fórmules més adequades pels interessos de la vila i del poble, entenent aquest com la suma de ciutadanes i ciutadans de Vallromanes.

De moment no podem fer res més que esperar i, segons es vagin veient els esdeveniments dels propers dies, també actuar; per què no?, el poble sempre tenim, si més no, l'acció directa com a forma de pressió vers aquells que ens governen, que, a les postres, haurien de ser tan sols aquells que ens representen

Perdoneu si m'he allargat massa, però bé, crec que calia dir quelcom al respecte. Si més no, aquestes coses només succeïxen, per bé o per malament, cada quatre anys

___________________________
Article per Jordi Gomara i Pérez, una altra persona que mira pel bé del seu poble, senzillament i sense més

***Sobre la llei, mètode, regla o sistema d'Hondt, he posat l'enllaç a Wikipedia i no a Viquipèdia, perquè la versió espanyola és bastant més completa i aclaridora que la catalana, com sol passar, lamentablement

Qui creus que guanyarà les eleccions?

Sabem prou bé que una enquesta a Internet, tot i que pugui tenir moltes variables controlades, com ho és la que Josep María García ens proposa al seu bloc, no pot ser mai representativa. Ens referim, com ja sabeu, al grau d'ajust que pot tenir amb el que farà la població total.

Els motius són diversos i afecten essencialment al mostreig. Per a fer un mostreig científic necessitem qualsevol tipus d'eina que ens permeti garantir que els subjectes estan escollits a l'atzar, que representen comparativament totes les capes econòmico-socials i culturals de la població, la seva edat, etc. La mida de la mostra és prou important però aquí perd importància tenint en compte el gran nombre de persones que n'han contestat.

El gran problema afecta essencialment al fet que els subjectes de la mostra són no només voluntaris, sinó que a més hi participen segons la seva habituació tecnològica; ens referim al fet de si utilitzen o no computadora i accedeixen habitualment o no a internet. Aquest és el problema comú de totes les enquestes que es fan per mitjans internàutics; així la que ens planteja Josep María García és tan vàlida, en aquest sentit, com qualsevol altra.

No hi ha, però, cap enquesta que tingui la validesa necessària, i totes pateixen d'un límit de confiança o marge d'error més gran del que fos desitjable; tenint en compte, especialment, que els mostrejos a l'atzar o amb qualsevol altra tècnica científica en la teoria són factibles, però no ho són en la seva aplicació pràctica, doncs quan tractem amb humans tal cosa deixa de ser possible perquè hom necessita qualsevol tipus d'estímul perquè el subjecte hi participi.

Tanmateix sabem que els polítics i les empreses utilitzen aquests sondejos per a actuar en conseqüència i, així tenim constància que, malgrat el seu esbiaix, sempre els serveixen per les accions a seguir a posteriori i rarament s'equivoquen.

Com que no vull allargar-me, doncs aquest no és el propòsit d'aquest post, passaré directament a mostrar els resultats del que seria actualment la intenció de vot dels vallromanins i de les vallromanines:



Segons aquests resultats, ara mateix MxV-Esquerra seria la força més votada amb diferència, per tal motiu, podríem entreveure que les altres forces sortirien aquest vespre abans de les 00.00 h. de demà a "enganyar" el major nombre de persones possibles per canviar la tendència o creença de vot.

Diem "enganyar" perquè a hores d'ara la gent ja hauria de saber què és el que ha de votar, perquè també hauria de saber que allò que no ha fet un partit o una coalició de partits durant molts anys no ho farà ara, perquè aquells que no han tingut mai "personalitat pròpia", per molt que siguin del poble, com ho som tots els que vivim a Vallromanes, ens deixen en la incertesa de què sabran fer ara que no "els apadrinen", tot i que no desconeixem que les aliances són prou clares (repetim, els que no han canviat durant anys no ho faran pas ara), perquè els constructors continuaran construint sinó hi ha un veritable canvi dins de l'equip de govern de l'ajuntament, i perquè als que ja els ha agafat el gust per tirar endavant mocions de censura, no tremolarien pas davant la possibilitat de tornar a portar-ne a terme una de nova, etc.

En tot cas, aquesta no és una mostra representativa, per allò de la validesa ecològica, però, si més no, té el seu nivell de significació i, per suposat, els seus patrons d'interpretació.

Que cadascú se la prengui com vulgui i, com a mínim, ha servit de joc per a entretenir-nos aquests dies.

David Ricart, una persona diferent

David Ricart és un home tendre, amable, un xic tímid però segur, tranquil, divertit quan cal, moderat en els seus actes i comentaris, confiat, confiable, de confiança, en qui hom pot confiar, compromès amb la natura, compromès amb la gent, un home sa psicològicament: sap escoltar, sap dir el que cal quan cal dir-ho, arbitra perquè no hi hagin enfrontaments quan als altres se'ns puja la "sang al cap" i tenim ganes de donar ganivetades i d'explicar les misèries dels altres perquè hi ha un moment, un punt, en que un esclata davant les injustícies, però ell no té pressa, sap que les coses es guanyen amb la veritat per davant i amb la cara ben alta, sense alterar-se, sense posar-se en el nivell de nerviosisme dels perdedors; o sia, no caient en la baixesa dels que tenen por a perdre la cadira que els ha escalfat el cul durant anys deixant que les coses s'esdevinguessin per sí soles, per pura inèrcia perquè no ho sabien fer millor, perquè no n'estaven preparades o perquè, en realitat, els interessava ben poc el futur i el present del seu poble.

David és un home preparat, un gran treballador, un home que sap "liderar" els seus, i que es deixa "liderar" pels seus perquè és un gran conductor de grup. Un home que ha nascut per la política en el seu millor i ampli sentit de la paraula, que hi porta llargs anys d'experiència. Un home que, a part de treballar per un ideal, és capaç al mateix temps de portar a terme altres experiències i ajudes per la comunitat, com l'associació de vigilància forestal a cavall, pertanyer a les ADF, organitzar actes per als nens i grans amb cavalls, de fer-nos redescobrir el gaudi de poder viure per un moment, per un petit instant, la grandesa i, al mateix temps, la senzillesa, de passejar amb un carro pel poble. De redescobrir. D'UTILITZAR el redescobriment. David és un home amb noves idees, un home que viu els nous temps, un home que transmet la seva força i la seva confiança. Un home amb un gran poder de convenciment perquè creu en les seves possibilitats i t'ho transmet en la interacció amb ell.

En Ricart és un gran amfitrió, et rep a casa seva sense ostentacions de cap tipus i amb la senzillesa i el caliu d'una llar que respira tendresa, acolliment, "entranyabilitat", fent-te passar una vetllada càlida i agradable mentre escolta les propostes dels altres, de la gent del poble, mentre observa i enten les teves necessitats personals i de veïnatge. A en David se li veu preparat, observador, entenedor. Sap què es pot fer i què no es pot fer. No inventa somnis irrealitzables i sap mesurar la realitat de la cosa pública. Se li veu bon company, bon pare, un exemple per la seva descendència sens dubte. Bon veí, bon covilatà, bon alcalde.

En David Ricart és aquella persona que s'espera en tot grup humà, qui ha vingut de fora, que, com a conseqüència no està viciat com els altres, com els que han nascut aquí, com els de tota la vida, que, a més, tard o d'hora no poden negar els interessos que els empeny a la cosa política. Doncs haver nascut a un poble i haver heretat un patrimoni determinat pot fer-te oblidar que la "cosa comuna està per sobre de la cosa privada", que el bé de la comunitat és un dret indiscutible sobre el bé particular, i per això està la gent preparada, la gent que té les visions clares, la gent nouvinguda que no està gens viciada, sens dubte, que sap com fer quadrar els interessos particulars amb els interessos comuns, perquè sap fer de mediador, perquè sap intervenir. I, al final, tothom i cadascú de nosaltres hi surt guanyant.

En David, en definitiva, és aquell que en totes les ancestrals cultures és esperat (i consta a les llegendes populars) que vindrà a salvar el poble de tots els mals que planen sobre els seus caps; essencialment: grues i més grues envaint l'espai públic amb el perill de caure a sobre teu en qualsevol moment i amb una caiguda que pot fer-te molt mal. Existeixen pobles que han de ser pobles i ciutats que han de ser ciutats, sens dubte. Tots els països necessiten aquests pobles verds, petits i tranquils per poder ser gaudits per tothom; pels que som aquí, com pels que venen a passar unes hores o un cap de setmana. Imagineu-vos un poble que no acaba mai de créixer perquè tothom vol viure en un poble verd, petit i tranquil. Arriba un moment que el poble ja no és un poble verd, petit i tranquil sinó que s'ha transformat en un monstre on ja ningú no hi vol viure. Llavors? Ja no serveix ni tan sols per ser visitat, doncs ha perdut l'essència natural que atreia el visitant. A qui li convé venir a viure a un poble privilegiat basant-nos en el dret que d'altres havien pogut venir abans si seguint aquesta regla de tres acaba deixant de ser un poble privilegiat? Hom necessita només un parell de dits de front per adonar-s'hi, només això, quelcom tan important com això.

En Ricart és "l'esperat", és "l'anunciat" que, de cop i volta ve i ens sedueix a tots amb la seva magistral·litat, amb la seva natural i espontània forma de fer les coses. Amb la seva senzillesa i grandesa humana. Amb el seu aire fresc, renovador i pur. Sí, amb el seu aire de renovació. Amb la seva forma de saber mesurar i moderar les formes extremes i oposades, amb la seves ganes de no provocar enfrontaments entre veïns i acabar amb la divisió popular. Amb les seves ànsies de servir a tothom, a tothom per igual. De ser l'home ÚTIL. De ser l'home de confiança de tots i l'home que escolta a tots. Amb les seves ganes de crear un clima de democràcia participativa i oberta de tots i per a tots. Un home únic, l'esperança per a tots.

Un home disposat a ser UTILITZAT pel poble, perquè creu que s''ha d'estar al servei del poble i no a l'inrevés. Perquè el bon governant és aquell que es deixa governar per qui té la veritable sobirania, però sap posar el lloc a cada cosa i cada cosa al seu lloc. David Ricart és l'esperança, la renovació, l'aire fresc. UTILITZA'L, no te'n penediràs.

Només els savis saben UTILITZAR allò que és ÚTIL, els altres es perden en coses IN-ÚTILS.

Et dono un consell de veí i d'amic que UTILITZO el meu poble per viure bé. No deixis passar aquesta oportunitat única. UTILITZA-LA. Un canvi és ÚTIL, possible i necessari. UTILITZA aquesta oportunitat de canvi. Ara estem a temps, no ho deixem córrer. UTILITZA el teu vot. UTILITZA David Ricart.


Escrit per Jordi Gomara, un més dels altres i que posa al teu servei aquesta pàgina perquè la UTILITZIS

David Carrillo dóna a conèixer la seva pàgina web com a candidat a l'alcaldia

David Carrillo, candidat a l'alcaldia de Vallromanes per Iniciativa per Catalunya - Verds de Vallromanes, dóna a conèixer a la web del seu partit la seva pàgina personal com a candidat a l'alcaldia. Amb aquesta nova pàgina ja sumem tres webs de candidats: David Carrillo, David Ricart i Isabel Erenas, els enllaços a les quals podeu trobar de manera permanent a la part dreta d'aquesta pàgina que esteu llegint, a l'apartat Pàgines de candidats/tes a l'alcaldia de Vallromanes.

No ens cal més que felicitar aquesta iniciativa que, encara que ens arriba tard, ve a ampliar, sens dubte, el nombre de recursos internàutics a Vallromanes per tal que els vilatans i les vilatanes trobem un més ampli ventall d'informació.

Sort per en David Carrillo en aquesta nova etapa i felicitats des d'ESPAI VALLROMANES.

Pagat amb diners de tots per un ús partidista

• Aquest és un disseny realitzat amb fons públics a la revista del POUM :

• Aquest és un retall del web de CIU:

• Què hem de fer?

per Josep Sagarra (i continúa al seu bloc)

________________________________________

• I mentrestant el web de l'ajuntament de Vallromanes, pagat per tothom també, no anuncia activitats d'interès general per a la població com aquesta, quan és la seva obligació fer-ho (una pàgina web que la paguem tots té com a missió i obligació d'informar de les activitats que es fan als llocs dels quals l'ajuntament de Vallromanes en forma part, com és el cas del Parc de la Serralada Litoral).
• La gent s'assabenta de l'acte gràcies al meu bloc que, necessàriament, però de caràcter voluntari i sense activitat lucrativa, s'ha convertit en referència per als ciutadans i les ciutadanes de Vallromanes (no en va té la posició que té dins la primera pàgina de Google quan hom cerca Vallromanes) per manca d'informació i, especialment, d'interactivitat de la pàgina web de l'ajuntament que paguem tots i que és de tots però que serveix gairebé exclusivament per a autopropaganda de l'equip de govern municipal, seguint l'exemple de la revista La Pinya que, també pagada amb els diners de tothom, serveix per a tal fi, especialment en els seus dos darrers números, on es veu clarament que està al servei del que, podríem anomenar clarament, propaganda electoral del tripartit municipal.
• Diumenge al matí, quan gràcies a la meva informació, un grup nombrós de vallromanins i vallromanines partim cap a Sant Mateu, m'adono de l'evidència: sent malpensat, i com a conseqüència d'això, no anant massa errat, veig que CiU preparava el seu meeting electoral i així no ens queda més que pensar que les activitats al Parc de la Serralada del Litoral no van ésser anunciades al web de l'ajuntament perquè coincidia amb l'acte de CiU. Sóc malpensat? Potser no tant. Demà us n'explicaré una de més grossa que, segurament, es titularà "S'han acabat els anònims però no les mentides".

MxV-ERC Miting Central

Prop de 150 persones van assistir a l’acte central de MxV-ERC, el qual va estar amenitzat per un mag, i on hi va haver discursos de Violant Mascaró i David Ricart.

“La pluja i el canvi d’escenari d’última hora no van impedir que 130 persones (l’acte més nombrós de tota la campanya electoral) s’acostessin al Casal per gaudir de la xocolatada i l’espectacle de màgia que MxV-ERC va oferir als assistents abans de presentar el seu programa de propostes. Violant Mascaró i David Ricart van repassar els darrers anys de feina municipal i les propostes que han reflectit en un llibre de fotografies que ha estat distribuït a totes les cases. Al final dels parlaments i de l’espectacle del Màgic Albert, es va oferir un berenar de fondue amb fruita fresca i rebosteria, refrescos i cava a la plaça exterior” ..

Va haver-hi xocolatada abans de l’espectacle, i piscolabis després del mateix.

Bé, la sensació, no deixa de ser la mateixa que fa uns dies al dinar de presentació de la llista:

MxV-ERC serà la força amb més vots d’aquestes municipals.

Article gentilesa de :

Josep Sagarra i Francesc Serra

De Josep María García i Pérez

Matinal al Parc de la Serralada Litoral

(Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la)

Matinal al Parc - Viu el Parc - QUINZENA DE LA XARXA DE PARCS NATURALS

20/05/2007

Horari :		De 10.30 a 14 hores
Lloc :		Sant Mateu
Població		Premià de Dalt
Organitzador:		Xarxa de Parcs Naturals - Diputació de Barcelona
Telèfon:		932 157 411
A/e:		viuelparc@diba.cat
Accés:		Gratuït
Tipus públic:		General
Descripció de l'activitat:		A la matinal al parc de la Serralada Litoral hi trobareu, com ja és habitual, el Circuit d'Aventura Rodabosc fet a mida per a tots els membres de la família: rocòdrom, tirolina, pont penjat i taller de tir amb arc. També hem pensat incloure enguany un espai on el contacte amb animals vius sigui ben directe. L'Associació Amunt i Avall ens ha preparat un espectacle i un taller de cavalls. L'Associació per la Conservació de l'Entorn i la Recerca (Acer) ens té preparat un taller d'identificació de plantes i animals i, a més, ens ensenyarà com elaborar menjadores per a ocells amb material reciclat. L'espectacle de cloenda anirà a càrrec de la companyia Encara farem salat, que ens proposa fer La volta al món. Aquest espectacle d'animació ambientat en un viatge pels cinc continents ens farà ballar al so de cadascun dels països on aterrem (en acabar garantim la tornada).
Fitxer adjunt:		http://www.diba.cat/Parcsn/newsletter/fitxers/p06d014.pdf
Més informació:		http://www.diba.cat/viuelparc http://www.diba.es/parcsn/newsletter/default.asp?parc=6&sessio=A

Dissabte, Gran Festa de la Renovació

Amb tu renovarem

(Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la)


Sense cap dubte el grup més nombrós de persones de Vallromanes. De persones del poble i per al poble.

Som gent com tu, som els teus veïns i les teves veïnes. Estàs molt acostumat o acostumada a veure'ns al carrer, als actes públics de la vila, a l'escola portant o recollint els nostres fills, col·laborant i participant en les associacions del poble, en les activitats del Casal, en la Carpa... Som gent coneguda, estimada i que estima Vallromanes. Som moltes persones disposades a donar un canvi en la manera de fer les coses al nostre poble. Persones de confiança i que confien en tu. Amb tu podrem portar a terme la renovació necessària a Vallromanes.

Som gent accessible a la que pots fer arribar les teves propostes, les teves idees, els teus problemes, les teves il·lusions... disposada a col·laborar amb tu i amb la que pots també col·laborar si vols. Amb tu ho podrem aconseguir, però sense tu res no és possible. Amb tu aconseguirem ser un poble que mira cap el futur sense perdre el privilegi de ser una de les poques viles que queden a l'àrea metropolitana que no sigui una de les darreres víctimes de l'especulació urbanística.

Si vols que Vallromanes continuï sent un poble petit on tots els veïns ens coneixem i podem gaudir de mantenir encara uns grans espais oberts al centre de la vila, sense una massificació especulativa de construccions en el centre. On puguis continuar trobant aparcament de manera fàcil quan vas a comprar el pa o els medicaments a la farmàcia, necessites gent com nosaltres que evitarà la congestió d'habitatges i, per derivació, de cotxes al centre de la vila.

Si vols que Vallromanes continuï sent un "poble verd, petit i tranquil" has de dipositar-nos la teva confiança. Comptem amb tu perquè tu puguis comptar amb nosaltres.

D'allò més lògic és dipositar, sens dubte, la confiança en el grup humà més gran de Vallromanes. Més gran en tots els sentits.

Recorda-ho, el proper dia 27 de maig tens una cita; una cita amb la renovació per a fer possible el poble que tots volem. T'hi esperem amb ganes i amb il·lusió per a fer-ho possible. Entre tots i totes ho podrem aconseguir.

________________________________
* Jordi Gomara, llicenciat en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona. Poeta. Músic, cantant i compositor. Membre de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vallromanes. Secretari de l'Associació Amics de la Fotografia de Vallromanes. Col·laborador en diversos mitjans informatius. Funcionari en excedència de la Universitat de Barcelona. "Bloguer-escriptor". Col·laborador no militant de Més per Vallromanes-Esquerra (MxV-ERC)

Exposició de fotografies del 3r Ral·li i lliurament de premis

 

Us informem que des del dia 15 fins el dia 26 de maig seran exposades les fotografies del 3r Ral·li fotogràfic al Casal de Vallromanes.

El dissabte, dia 26 de maig a les 12 h. s'hi farà el lliurament de premis als guanyadors d'aquesta edició al mateix Casal

Us animem a visitar l'exposició

 

Amics de la Fotografia de Vallromanes

vallromanesfoto.blocat.com

vallromanesfoto@terra.es 

El baròmetre de les eleccions municipals

Podríem dir que les eleccions municipals ja s'estan duent a terme, doncs aquí la gent ja "anem votant" des de fa temps.

Si voleu expressar la vostra intenció de vot i mirar com van els resultats per a les properes eleccions municipals, només cal que cliqueu AQUÍ

• Imatge extreta de: http://es.wikipedia.org
  
  
• El "baròmetre" electoral sobre Vallromanes és una cortesia del bloc: Josep María García i Pérez "VIURE A VALLROMANES (Societat - Politica - Esports - Esdeveniments)

Ja has pujat al carro de la renovació?

Ja has pujat al carro de la renovació?

Vine aquest diumenge a la riera, d’11 a 13h,

Comptarem amb l’assistència de Xavier Vendrell,

diputat al Parlament i exconseller de governació

Fotografies de:

• Bloc de David Ricart
• Bloc de Josep María García Pérez

Proposta d'ICV per al municipi de Vallromanes

Proposta d'ICV - Vallromanes per al municipi de Vallromanes

No hi ha res millor que conèixer tot el teu poble. Tota la nostra llar.

Moltes vegades, creiem saber on estem i on vivim però, realment, no és així.

Un municipi està comprés per una gran xarxa viària la qual, en molts trams, està deteriorada i abandonada, o manquen carrers per asfaltar i queden en l'oblit.

L' Ajuntament ha estat mantenint molts carrers en condicions precàries tot i que estaven asfaltats però destrossats, i n'hi han altres que mai no han tingut aquesta mínima sort, quedant-se en camins de terra.

Des d'ICV - Vallromanes apostem per millorar la xarxa viària, i aplicant-ho sense cost pels veïns.

Dintre d'aquest canvi per millorar la xarxa viària, també volem millorar l'obsoleta xarxa de clavegueram que, segons els carrers, a la que plou, aquests s'embussen amb massa facilitat i no fan "ego" al seu propòsit.

No descomptem la necessitat d'instal.lar enllumenat públic en carrers on no hi ha il.luminació i que això pot provocar intencions hostils per part dels delinqüents.

Molts direu que és impossible. Això no és cert, doncs, que l'actual govern no ho hagi fet, no significa que nosaltres no ho sapiguem portar a terme i aplicar-ho.

Tenim membres dintre de la nostre formació que tenen una llarga trajectòria al servei de les administracions públiques.

A més a més, la solució és més senzilla del que imagineu.

Entre els científics tenim una dita..." Les solució als propòsits són més fàcils del que semblen"...

No, no és pujant els impostos.

Teniu que saber que, paguem massa impostos i no rebem per igual els nostres tributs.

ICV - Vallromanes porta un nou equip que governarà Vallromanes, i que no deixarà que sigui sota l'opressió i la marginació als veïns.

El Canvi està al vostre abast

Si us pregunteu com ho farem, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres a : icv_vallromanes@yahoo.es

Ben Cordialment,

David Carrillo

Candidat a l'alcaldia de Vallromanes amb Iniciativa Per Catalunya Verds

_______________________________

• Les fotografies són de Jordi Gomara i hi han estat posades a petició del remitent
• Els enllaços hi han estat inserits per l'administrador del web
• L'administrador del web no censura ni fa canvis en els continguts dels articles que li són enviats per a publicar, malgrat que es reserva el dret de fer correccions ortogràfiques i d'estil que no afectin pas al contingut dels articles

Enllaços de referència:

• http://espai-vallromanes.blogspot.com/2007/03/els-nics-que-desperten-del-silenci-per.html
  
• http://espai-vallromanes.blogspot.com/2007/04/aprovaci-del-poum-en-sessi.html
  

Per millor salut encara

Tot llegint els comentaris del meu article anterior, crec que haig de tornar a escriure alguna cosa nova, doncs el que hi ha ara "ja canta". No es tracta d'esborrar res; el que ha estat dit, dit està, per mal o per bé; però esborrar-ho seria provocar censura i, en aquest cas, autocensura. Quedaria prou lleig. En tot cas, cal escriure qualsevol cosa perquè el que s'ha dit anteriorment perdi importància. No és que hagi de perdre importància perquè no la tingui; el que passa és que convé donar-li "carpetazo" ja. Em miro el comentari de Víctor Pàmies que sembla molt honest i que m'aconsella no incidir més en el tema. Realment no estic fent-ho però la gent quan entra al bloc pot tenir la sensació que segueixo insistint-hi malgrat que no sigui el cas. El problema, evidentment, és no haver escrit res de nou, senzillament això i prou. Cert que esperava l'ajuda d'algú que volgués enviar alguna cosa per publicar-hi; però la veritat és que ningú no ho ha fet. Jo em sentia cremat, sense massa il·lusió i sense massa ganes d'escriure de moment res aquí. Com bé explica l'amic Josep Sagarra, hi ha situacions que no s'haurien d'haver donat. Aquestes situacions són les que han encès la flama, i tot plegat m'han deixat prou desanimat. Quan veus que el que tu diguis en el teu poble no serveix de gaire perquè els que cobren de la teva butxaca tenen el poder i l'exerceixen arbitràriament -contràriament al que passa en una empresa que qui et paga és qui té el poder- això acaba minvant les forces de qualsevol persona. I realment aquesta és l'estratègia del poder, anar minvant les forces del ciutadà a base d'imposar-s'hi de manera arbitrària una vegada rere l'altra.

Malgrat tot, jo segueixo insistint en que aquest bloc és obert per tothom que vulgui explicar qualsevol cosa. Si bé es cert que jo mantinc una col·laboració amb un partit determinat, vull incidir en que aquesta pàgina és de tothom que hi vulgui participar, sigui del partit que sigui, o sigui apolític, això dóna el mateix; l'única aspiració que tenia en obrir aquesta pàgina era dotar a Vallromanes d'un mitjà d'expressió del ciutadà, de tot aquell que volgués dir la seva, sense més. Ni penso censurar, ni deixar de publicar res que algú m'enviï; això ja ho saben prou bé els que han enviat col·laboracions alguna vegada. I, per sobre de tot, si algú vol publicar amb pseudònim, podeu comptar que tinc la suficient honestedat de no desvetllar mai a cap altra persona el nom de l'autor, aquí hi va la meva paraula.

De moment res més. Fins aviat.

Per la bona salut de la convivència entre veïns

Per la bona salut de la convivència entre veïns, almenys entre la majoria, si fos possible, voldria fer uns aclariments que em semblen prou importants sobre el meu post Parlaré del Ple:

Deixo passar el tema de l'altercat amb els dos membres de CiU (sempre em refereixo a ells com el fill de l'alcaldessa i el segon de llista perquè, sincerament, desconec els seus noms), i ho faig pels motius següents:

• No m'agrada crear polèmica quan la convivència entre les persones pugui ser deteriorada, sense haver-hi un motiu que ho justifiqui
  
• Entenc que tots estàvem prou calents després de com va transcorre el ple i pel tema que en ell s'hi discutia; vaig manifestar amb temps que la seva precipitada aprovació, sense avisar amb suficient antelació i sense debat previ, i a un mes de les eleccions, podria crear molt malestar al poble, i així ha succeït
• No m'agrada crear enemistat amb persones que, a priori, em semblen correctes i a les que les tinc un cert respecte i amb les quals mantinc unes relacions cordials
  
• Una de les persones implicades (de les dues de CiU) va deixar-me un missatge al telèfon (doncs aquest cap de setmana sabeu que no hi era) disculpant-se i fent-me saber que havia estat un malentès. Em va dir que si podíem quedar per parlar del tema per aclarir-ho però, honestament, crec que ara que les coses estan encara molt calentes, penso que val la pena deixar-ho córrer de moment i parlar-ho amb més tranquil·litat, si cal, quan tot s'hagi refredat una mica; no en va estic format com a psicòleg clínic i sé ben bé del que parlo
• Entenc que si una de les persones em va trucar, parlava en nom de tots dos. Considero el gest molt elegant i penso que cal reconèixer-lo com a tal
• També entenc que són amics de l'Antoni Ibáñez i, estant tots neguitosos com estàvem, tots dos van tenir un gest espontani quan jo vaig fer al·lusió a l'Ibáñez pel fet d'utilitzar aquests insults tan gratuïts i desagradables, i, potser vaig parlar més del compte, perquè, malgrat que tot el que vaig dir era veritat, no era segurament ni el moment ni l'entorn adequat; però s'ha d'entendre que també jo sóc humà i en aquell moment em va venir al cap totes les que l'Ibáñez m'ha fet a mi i a d'altres persones
  

Malgrat que vull fer aquest aclariments de les dues persones de CiU, mantinc el següent, mentre no es demostri el contrari:

• La Sra. Isabel Erenas no va complir amb els seus compromisos en aprovar un POUM que explícitament conté la construcció d'habitatges al camp de futbol. Us faig saber que ella mateixa per telèfon em va assegurar que a aquest camp de futbol mai no s'hi construiria, doncs amb els vots d'Esquerra, PSC i els regidors que van sortir de CiU era prou per tirar enrere la proposta de la Sra. Cabot que, en aquell moment, volia construir-hi l'Escola Tres Pins. Davant d'un nombrós públic a l'antiga escola va deixar ben clar que el PSC sempre protegiria el camp de futbol per tal que no s'hi construís
• La Sra. Isabel Erenas tampoc va complir el seu compromís, ja des d'abans de les anteriors eleccions municipals, de mantenir un pacte amb Esquerra per tal de vetllar per aquest tema i d'altres que ella considerava, i així ho manifestava, estaven en perill si CiU tornava a governar. El fet de portar endavant una moció de censura és la ruptura més gran que es pot entendre de trencar aquest pacte. I jo, com a votant d'ella, i en nom d'altres votants del PSC que així ho van manifestar a la Carpa el seu dia, dic que aquesta Sra. no mereix mai més la meva confiança, i no la mereix des del dia que va promoure la moció de censura, doncs d'aquella forma va truncar tots els projectes que s'hi estàvem treballant des de l'ajuntament -que no eren pocs-, menys afortunadament la nova escola, que, des de l'oposició (especialment la Sra. Violant Mascaró), i un grup de veïns que es van entrevistar amb comandaments de la Generalitat van poder tirar endavant.
• L'Antoni Ibáñez no mereix cap dels meus respectes per insultar i ridiculitzar gent gran del poble al seu programa de ràdio, per insultar i agredir persones al carrer, per insultar-me a mi i a d'altres persones de manera contínua, amb anònims o fent-se passar per altres des dels ordinadors de l'institut on treballa generalment. Per mentir sempre sobre Esquerra i violar la imatge pública de les persones del poble que en són membres amb difamacions i calúmnies terribles; però ja s'ho trobarà. Tot el que es fa a internet hi queda gravat. Lamento molt que d'una persona que té greus problemes en depengui una gran part d'adolescents, doncs sabem que l'adolescència és una època molt difícil per a les persones
• El sr. Xavi Moya ha entrat repetidament al meu bloc per dir mentides i, mentre no reconegui la veritat, sento també considerar-ho persona "non grata"
• El darrer Ple, on es va aprovar el POUM em va semblar un acte molt poc democràtic (malgrat que l'actual legislació així ho permet) i una representació teatral de presa de pèl al ciutadà, doncs quan es té un vot de més, i sense consulta popular, valdria més la pena estalviar patiments a la ciutadania. La democràcia "no és això, companys, no és això, ni el comerç que es fa amb els nostres drets..." (el mestre Lluís Llach)

Sobre la meva malaltia psicològica, vull aclarir que pateixo una crisi d'ansietat amb fòbia social pel fet d'haver patit pressions molt fortes al meu lloc de treball mentre exercia com a delegat sindical (cosa que estant penat per llei ni tan sols vaig denunciar), que, en conseqüència, no sóc pas cap boig, ni cap persona estranya, però sí que és cert que estic inhabilitat (almenys temporalment) per exercir cap feina que requereixi un esforç continuat i que sóc exageradament tímid, doncs sabreu que quan hom passa aquest tràngol al lloc de treball queda molt cremat. Que, per aquest motiu, i, pel fet que vull conservar-me el més "independent" políticament possible, he rebutjat totes les ofertes d'estar a cap llista dels partits polítics del poble que m'ho han demanat.

I sí que col·laboro amb el poble en tot el que puc. Sóc membre de la Comissió de Cultura, malgrat que des de fa molt temps no m'avisen de les reunions des de l'ajuntament, ells sabran. Sóc el secretari de l'associació Amics de la Fotografia de Vallromanes, entre d'altres coses que faig fora i dins del poble i, per si fora poc, mantinc, si més no, aquesta pàgina que ve a suplir una gran mancança d'informació, de participació i debat que hi existeix des del propi ajuntament. Aquest és en principi l'única intenció d'haver creat aquesta pàgina, i us ho dic amb tota la sinceritat del món. Això no implica que, com qualsevol de les persones que poden escriure en ella (a saber: qualsevol vallromaní o qualsevol vallromanina que així ho vulgui), manifesto i manifestaré quan calgui, doncs sóc humà, les meves preferències polítiques, etc. Ni tan sols modero ni esborro comentaris. O sigui que és cent per cent participativa.

Salutacions cordials a totes i a tots, almenys a aquelles persones que s'ho mereixin