dissabte, 30 de juny de 2007

La tristesa de veure que res no canvia (només algun apunt des de la llunyania)

Nou ajuntament. L'Antidemocràcia continua: Ple extraordinari de 10 punts a tractar (crec perquè la informació ja ha desaparegut de la pàgina web de l'ajuntament (política de transparència, diuen?), la pàgina web de l'ajuntament desinforma i segueix sent antinteractiva. Pràcticament ningú no ho denuncia. Si denunciem les coses el poble s'hi divideix. Si callem ens la foten doblegada. Què fer? Riure les "gràcies" del que fan el que volen amb un poder suposadament delegat, intentar salvar els mobles del diluvi que se'ns aproxima?

He treballat molts anys a l'administració pública, cansa haver de repetir sempre el mateix. Més de quinze anys sent conseller de diversos òrgans de govern o membre de comissions delegades. Gairebé 10 anys de delegat sindical.

Mai, mai, no havia vist mai que la reunió primera i més important d'un òrgan de govern, el de la seva pròpia constitució (que té nassos la cosa), fos extraordinària.

Una sessió extraordinària és exclusivament per tractar un sol tema en concret, de caràcter molt urgent, no previsible (o sigui és urgent perquè no es podia preveure amb antel·lació).

Com es pot permetre tot això? En quin món vivim senyores i senyors? Com pot haver-hi tanta impunitat i tanta permissivitat? Per quin motiu no es denuncien aquests atropellaments antidemocràtics? Ens ho hem d'empassar tot Sr. Portet perquè no hi hagin enfrontaments al poble? Quins són els responsables que s'hi generin aquests enfrontaments?

Les reunions dels òrgans de govern habitualment han ser ordinàries encara que es convoquin amb més periodicitat del que marquen els seus propis reglaments. El president o presidenta de l'òrgan denomina cada sessió com a extraordinària o ordinària tenint en compte si aquesta és per a tractar un sol punt a l'ordre del dia amb caràcter extraordinari o bé és per a tractar diferents punts, en aquest darrer cas no pot ser extraordinària sinó ordinària. Aquesta és la normativa general. S'hi fa el contrari i ens quedem amb els braços plegats; hi han excepcions tanmateix. Però, a part de tot això i el que em sembla més important i definidor del caràcter democràtic i de transparència d'una institució, és precisament la voluntat que posa en convocar les sessions com a ordinàries o extraordinàries. Per què convocar-les extraordinàries quan es poden fer ordinàries pel bé de la transparència i la dignificació democràtica?

Jo, sota el meu punt de vista, només puc contestar, i sento molt haver de dir-ho, amb sinceritat: hi ha mala fe, ganes de continuar amb la política d'arbitrarietats del "aquí mano jo", una greu tendència a la falta de transparència (el fet que les notícies apareguin i desapareguin de la pàgina web de l'ajuntament, o canviïn d'ordre d'aparició en són una bona mostra), s'hi passen la llei pel folre i volen fer les coses d'amagat (impedir la participació de la gent). Mala fe, de veritat, molta mala fe.

Quan l'excepció es converteix en la norma alguna cosa falla en el sistema. Si un òrgan ha de convocar la major part de les seves sessions com a extraordinàries durant gairebé quatre anys, i després no modifica la periodicitat de les sessions ordinàries, és que aquest òrgan de govern està greument deteriorat, si no sap autoregular el seu funcionament no serveix pas per al seu objectiu


Fotografia: El llac de Jordi Gomara. Orlando, Florida, juny de 2007

16 comentaris:

  1. Bones Jordi,

    Noto que et portes bé amb el teclat!

    Penso que ja ens hem lamentat bastant de tot el que ha estat passant aquests dies.

    Ara ja és hora de unir i deixar de banda les nostres diferències.

    Jo no hem rendeixo i no hem rendiré.

    Hi ha molt per lluitar i encara que ens trobem poc recolzament, s'ha de seguir i ser constant.

    Desitjaria que els nous i noves regidores, tot estar en un partit o un altre, pensin mira'n amb el futur i que es llegeixen tota la lletra del que van signant i recolzant.

    Bones persones poden estar dins de altres forces no volgudes que han estat manipulades per treure profit d'elles.

    Aposto per a que aquests regidors/es, facin el que van fer antics regidors del poble, en el cas que es vegin sotmesos a votar ( per exemple) coses no coherents com plens trimestrals al ajuntament o decisions que possen en perill l'estabilitat del poble.

    Vosaltres per qué aposteu?

    Actuar o, parlar i parlar sense fer res més que criticar?

    ResponElimina
  2. Realment l'extraordinarietat de totes les actuacions de l'Ajuntament ens té ben bocabadats.

    És allò que quan l'excepció esdevé norma, cal canviar la norma per l'excepció.

    I és que és absurd que es programin trimestralment els plens i després se n'hagi de fer un cada quinze dies d'extraordinari.

    ResponElimina
  3. Hola amic David, per escriure en català amb un portàtil amb teclat "english u.s.a." la cosa té la seva dosi d'habilitat que no és gens fàcil. Has de "traduir" el teclat al català, o sigui canviar l'idioma del teclat que et ve al Windows en català i després escriure sense mirar el teclat, perquè si el mires t'equivoques doncs la grafia que hi utilitzes no es correspon amb les tecles que has de tocar. Sort que per a pensar dues oposicions de funcionari (tinc dues titulacions de funcionari públic) vaig haver d'estudiar molta mecanografia entre d'altres coses. Però veus, tot te els seus avantatges. Si a Saint-Exúpery li va servir molt estudiar geografia per a no perdre's mentre manipulava la seva avioneta (quan no existien els navegadors gps) a mi m'han servit els estudis de mecanografia quan no existien els ordinadors personals.

    Per cert, jo no penso sol criticar, espero poder actuar i fer coses pel poble i col·laborar en tot allò que pugui fer. I estic convençut que tots els regidors que hi han a l'ajuntament no són iguals, però la Cabot és molt Cabot, el seu pensament en quan a forma d'actuar en la política no s'avé amb les formes modernes de la democràcia, evidentment, i, estic del tot segur que ella, com a alcaldessa, imposa i molt el seu poder. Però tinc l'esperança que això canviarà en major o menor grau si no vol tornar a quedar-se sola i sense amb la llista buida, com ja va passar no fa massa anys.

    Tan de bo no ens equivoquem i tots els regidors amb cartera no siguin com la Cabolt. I quan a l'oposició espero que faci el paper que li correspon, sinó també rebran, encara que siguin dels meus, hehehe...

    Que no ens podem dormir i cal anar per feina!!!

    Thanks for your comment, friend

    ResponElimina
  4. Doncs sí, company Víctor, això mateix és ni més ni menys el que volia dir i el mateix que vaig extreure, entre d'altres coses de l'article que tu vas escriure al seu dia i al qual jo hi faig referència.

    Com està ja més que clar, potser ja ni cal afegir-hi gaire cosa més. Així que passo tan sols a saludar-te, dir-te que en uns 10 dies seré per Vallromanes per alegria del Miky Maus que escriu comentaris als blocs, i per a agrair-te el teu comentari. Moltes gràcies.

    El temps és tan relatiu!!!

    Salutacions cordials i fraternals

    ResponElimina
  5. Avís per a navegants internàutics: Els propers tres dies estaré en Miami (Maimi que diuen aquí) i estaré sense connexió informàtica. Ja contestaré quan torni. Gràcies a tots i a totes que us preneu la molèstia i part del vostre temps (el temps; el millor tresor que tenim) en llegir-me. Sou les persones que em doneu aquesta gran satisfacció inexplicable.

    Gràcies amigues i amics

    ResponElimina
  6. Molt bones, soc en Juan A. Portet i per al•lusions, m’agradaria contestar al teu article.

    En primer lloc, jo no crec que ens tinguem que empassar res per arribar a ser millors persones ó veïns. Quan jo vaig dir lo que vaig dir i que tu molt amablement vas publicar, no em referia en cap moment a que de sobte ens pugéssim convertir en titelles o alguna cosa semblant. Continuo insistint en lo que vaig dir el seu dia, i crec que per intentar ser millors, no ens tenim que convertir en idiotes. Gracies a Deu, tinc el convenciment de que en aquest poble una gran majoria de la gent que el composa no es imbècil i sap veure les coses, i si no ho creus així, nomes falta que vegis els resultats de les eleccions.

    ¿Per que ha desaparegut la Sra. Isabel Erenas i el seu PSC?
    ¿Per que CIU ha baixat tant?
    ¿Per que han pujat IVALL i esquerres?

    Jo particularment crec que no estem igual ara que fa un mes (es una opinió), el que si penso es que potser necessitem un xic mes de paciència per intentar comprendre per que es fan així les coses. Si, ja se que em podeu dir que tot te un límit i que en aquest cas la paciència de molta gent ha sobrepassat aquest límit, però jo no crec que amb enfrontaments entre nosaltres es puguin millorar les coses.

    Continuo pensant que si les coses no es fan be, no es per “mala baba” o per fotre al poble, simplement es perquè possiblement no es saben fer millor, (cosa molt complicada de valorar). Estic convençut de que tots els que volen governar, ho volen fer be, però a vegades les coses no surten com ells volen. No crec que la Sra Cabot, La Sra Prims, ó el Sr. David Ricard siguin males persones i vulguin enfrontar-nos entre nosaltres. Tots volen manar i segur que ho volen fer lo millor possible, però per desgracia lo que es bo per uns, sempre serà dolent per els altres, i aquí es on jo penso que tots podem canviar.

    Crec que les coses es fan perquè es tenen que fer, (d’una manera encertada o no, es així). En aquest país han manat esquerres, dretes, centre i sempre s’ha fet lo mateix. Tots han acabat fent lo que criticaven que fien els altres (molt possiblement perquè ho tenien que fer encara que no els agrades), recolzats per els sues seguidors, aquells que en el seu moment també criticaven lo que a la fi acabaven recolzant.

    A mi particularment moltes de les coses que es fan no m’ajuden gaire, però no per això penso entrar en una dinàmica que a la fi no m’aportarà res de bo. Naturalment que tinc dies millors i altres pitjors, però com he dit abans, paciència, paciència i mes paciència.

    Vist això arribo a la conclusió de que davant de tot hem de intentar ser persones, amb educació, amb bones maneres, amb respecte, amb menys protagonisme, amb humilitat , se que es complicat, però tenim que intentar-ho, i si ho aconseguim, no nomes ens podrem dir les coses sense que semblin reposos sinó que estarem contribuint a que el poble vagi millor i que els nostres fills es facin grans amb uns valors que a dia d’avui s’estan perden.

    ¿Tan difícil es intentar-ho?

    ResponElimina
  7. Bones,

    Intentaré ser breu que tinc presa. pot ser continuï després.

    Senyor A.portet...Per qué el que és bo per a uns,no ho pot ser per als altres?

    Sé a que es refereix. Mai es pot contentar a tots/es. Doncs jo no hi estic d'acord completament.

    Podem arrivar a crear un món millor i cohesionat, sempre i quan desapareguin interessos particulars.

    Es possible que a una persona li agradi el negre i a un altre el blanc. Peró la unió de tots dos, passa a ser un gris.

    En una cosa té raó...de tots els governs que han anat apareixent, sempre han anat governant igual peró, diferent.

    Cadascú, amb els seus pros i contres i la majoria d'ells, per no utilizar l'absolutiu, viuen la política rebuscant i revivin el passat comportan un conflicte de crispació i de rivalitats.

    Desgraciadament funciona.

    El passat, com vaig dir una vegada, només ha de servir per no cometre els mateixos errors.

    El present ha der servir per interpretar que és el que tenim i que és, el que necessitem per forjar un futur millor.

    Arreveure!

    ResponElimina
  8. Hola un altre cop, soc en Joan A. Portet, jo també intentaré ser breu:

    Ojala que el que es bo per uns o fos per a tots, però això sota el meu humil punt de vista, no deixa de ser un miratlle.

    La unió del blanc i del negre, es un gris, però ¿quanta part de blanc i quanta part de negre es la mes adient? Amb això vull dir que mai tindrem aquest gris desitjat.

    Penso que lo millor que podem fer es aprendre a viure tant amb lo que ens agrada com amb lo que no ens va be, potser d’aquesta forma ens podrem donar conta que no som els únics que ho tenim tot a favor i que en definitiva la vida es tracta de això.

    En lo que estic completament d’acord amb tu, es en que han de desaparèixer els interessos particulars, però això ja es un altre historia...

    Salutacions.

    P.D. Em pots tractar de “tu”, no soc tan gran com sembla

    ResponElimina
  9. Bones!

    Benvolgut A. Portet,

    El tema de tractar de " tu a tu".

    No se quina edad té peró per a mí, no és rellevant.

    Ho dic per qué tracto a tothom de "vosté" per respecte, displicina i educació. No faig distincions amb l'edad mentre no sigui un familiar, amic/ga, etc.

    Pregunta-li a en Itaca, a ell també el tractava de "vosté".

    Ara que he tret el tema de l'edad, voldria dir una cosa per aprofitar aquest comentari.

    Moltes persones, dones i homes que, han passa't llegint i/o contestant en aquest bloc de espai-vallromanes, han mostrat que li donen molta importància a l'edad.

    Voldria fer-vos saber el que penso sobre el tema:

    25 anys, és un quart de segle. Aquest seria el meu cas. És clar qe a mesura que passen els anys i en compleixes nous, és un moment important a la vida més, quan passes les fronteres dels 19/29/39/49/etc.

    Jo sempre li dic a tothom que mentres un mateix es senti a gust, el temps no persistirà i sobretot, mentre el "cap" funcioni...ets jove per sempre.

    Afegint un últim comentari i és dir que, quan una persona es tanca en sí mateixa creant un món d'interessos ple de codicia i de intencions no ben-rebudes, és llavors quan es passa de ser jove a ser adult.

    La societat( lleis / estat / món ) a marcat unes edads. Peró penseu que estàn marcades per a qué el "sistema" interpreti un nivell de drets més o menys amplis segons l'edad.

    Aixó, és el que penso.

    ResponElimina
  10. Hola David, soc en Joan A. Portet

    Respecto molt lo que dius, pero per a mi el respecte no res a veure amb el tractament, i naturalment, l'edad no te cap importancia per a mi.

    Salutacions.

    ResponElimina
  11. Hola Joan,

    És bo saber-ho.

    Només ho he comentat per altres blocs que bastants persones donaven moltíssima importància a l'edad.

    Per cert, com en Itaca està en "pausa" jejeje, aprofito per dir que el Ple d'ahir va ser molt divertit. T'ho has perdut Jordi!

    Des de fa anys que hi vaig pels plens i, són una bona obra de Teatre i a més a més, gratuït!

    En el proxim PLe que pugueu anar-hi, fixeu-vos en la senyora Cabot quan fa apunts o "s'apunta coses " que li estàn demanant que fagi o miri. Fa veure que escriu i realment, el que està fent són dibuixets. No només ho fa ella, també altres regidors ( tant de govern com opossició)

    Podriem fer cursets de dibuix artistic a la sala de Plens, no?

    A veure si deixen escollir professor/a.

    Arreveure!

    ResponElimina
  12. David no son dibuixets son obres d'art el que fem

    ResponElimina
  13. Hola David Carrillo, soc en Joan A. Portet, i la veritat, estic molt sorprès amb els teu comentaris respecte a lo que opinem els demes i sobre tot a lo que pasa als plens.

    Jo no serè qui et doni lliçons de com fer o dir les coses, però em sembla una mica decebedor veure els continguts d’alguns dels teus comentaris.

    He notat que quasi totes les teves opinions, sempre fan referència a altres blocs que has llegit o algú ha pogut comentar-te, etc, lo qual em fa tenir el dubte de sapiguer si exposes lo que realment penses o et deixes emportar per els comentaris dels demes i exposes el que creus que els demes volem llegir.

    ¿Realment estàs criticant els dibuixets que fa la gent quan li parlen o li comenten quelcom als plens? ¿això es lo que realment et treu la son i es tan important per el nostre futur segons el teu pare?

    Quan parles de teatre, ¿a que et refereixes? ¿Potser creus que amb tu els plens serien mes interessants o mes instructius? ¿mes seriosos potser? ¿creus que la gent que ens representa (govern i oposició) no tenen el suficient nivell? ¿tu si?

    Abans de continuar, dir-te nomes que es molt normal el fet de fer dibuixets. De fet segons un estudi fet sobre el tema, els experts han arribar a la conclusió de que fer dibuixets, estimula la recepció de la persona. ¿Tu no has fet mai dibuixets quan per exemple parles per telèfon?

    Mira David, sense que et sàpiga greu i de bon rotllo, et demano una mica mes de criteri y respecte per els demes. Sobre tot respecte, ja que sembla que vols donar una imatge massa perfecte i que al teu costat els demes son uns ineptes (a això se li diu tenir massa “ego”).
    Jo com te he dit una vegada, no crec en el condicionant de la edat per qualificar a les persones, però sense que et sàpiga greu, crec que encara estàs una mica verd i a vegades “patines” tant amb les teves opinions com amb la imatge que vols que els demes tinguem de tu segons els teus comentaris.

    Espero que no et sentis ofès per aquest humil comentari, que no desitja altre cosa que intentar fer-te veure que les coses es poden enfocar d’altre forma i que es pot tenir mes respecte per als demes, encara que aquestos no el tinguin amb tu. Algú te que començar ¿no?

    Salutacions.

    ResponElimina
  14. Hola!

    No tinc tmeps i no tinc conexió a internet.

    No se si ets el señor POrtet o un anónim pero tot i així, el següent...

    Quan parlo de Teatre, és molt sencill. Si pots, en algun ple, ves i ho comprobaràs.

    Els comentaris que faig, els faig respecte a moltes variables.

    Sobre el tema dels dibuixets o, obra d'art...discrepo del que poden dir els experts.

    Mentres et parlen i més, quan estàs asumint una responsabilitat davant la societat, el minim que ha de fer un politic, és escoltar però....escoltar a consciència per que sino, això significa pasivisme i per defecte, una gran falta de respecte. Després, solucionar o possar sobre la taula opcions, no objeccions.

    Vaja que, si un arquitecte en comptes de dissenyar la seva obra, es possa a parlar....ja em diràs tu que arribarà a sortir. Desastres com el Carmel? Vies de tren que provoquen més problemes que bens? etc. Penso que començo a ententre aquesta deficiència en les obres dels tecnics i ingeniers.

    Sobre l´'ultim paragraf...jo ja ho he demostrat.

    Si s'ha de ser humil, millor dir les coses tal com són i no, tal com voleu que deurien ser.

    Per cert...em voldria possar en contacte amb vosté.


    ARREVEURE!

    ResponElimina
  15. Hola David, si, soc en Joan A. Portet, el problema es que nomes puc entrar com anònim, però soc jo.

    Jo he anat a molts plens, potser a mes que tu, (això no es important), i a mi no m’han semblat mai un teatre. Ara be, tampoc m’han semblat que tinguin els ingredients necessaris per ser denominats “plens” Això, també ho podràs veure si segueixes els plens de Vilanova per TV Vilanova, o quan fan el Estat de la Nació per TVE.. ¿Quins son aquestos ingredients?, no se, potser l’educació, el saber estar, el respecte, la humilitat, las ganes de fer coses bones en comú, la participació ciutadana...........

    Jo no estic jutjant com has de fer els teus comentaris ni el contingut dels mateixos, entre altres coses perquè no crec que sigui la persona mes adient per fer-ho, nomes penso que potser seria convenient que poguessis eliminar moltes d’aquestes variables i tenir una opinió mes teva, agradi o no.

    En lo que potser estic d’acord, es que un polític per el càrrec que te, no solsament ha de escoltar, si no que te que aparentar-lo, això es com la dona del “Cèsar”, no nomes tenia que ser honrada, també ho tenia que semblar. De totes formes, el fet de que algú sembli que te escolta, no et garanteix que ho faci., amb lo qual per a mi el tema dels dibuixets de moment no em preocupa.

    Jo em dedico a fer projectes de construcció, i et puc assegurar que molts d’aquestos (Carmel, AVE, etc) no son problemes de dibuixets, has de anar mes amunt i arribar als plens i a lo que en moltes ocasions ja hem parlat. Els interessos de moltes persones a vegades son mes forts que les necessitats de la resta de Gent. També es cert que alguns tècnics no son gaire bons, però això es com tot.

    Jo no he volgut dir (si així ho has entès) que tu no tinguis respecte per als demes, però a vegades no es el fons, sinó les formes i em això, crec que et falta ( com potser a quasi tots ens falta ) un xic d’humitat. Les coses es poden dir tal com son, però quan es fa per escrit s’ha de matissar molt mes que quan es parla cara a cara, ja que de no ser així, les nostres paraules escrites, poden fer veure als demes lo contrari del que nosaltres volíem dir.

    Mira, jo no hi estic d’acord en que els plens es facin cada tres mesos, però desprès d’assistir a bastants, vaig entendre que al final es decidís que fos així, ja que allò era faltar al respecte per faltar al respecte. Qui tenia la raó, la perdia per les formes, i no podia demostrar el contrari, perquè al final tot quedava ofegat per la prepotència i las males maneres. Per altra banda, qui potser no tenia la raó nomes tenia que posar-se a la alçada del altre. D’aqueta forma i durant un temps, varem assistir no a Teatres, sinó a un cúmul d’actuacions lamentables que van generar molt d’odi i moltes ganes de revenja que encara avui son palpables.

    Per posar-te en contacte amb mi, no hi a cap problema, quan tu vulguis podem quedar a la granja per exemple i podem parlar del que vulguis. Això si, ja t’avanço que jo no crec en la política com ho feu vosaltres, jo veig las coses potser d’un altre manera.

    Salutacions.

    ResponElimina
  16. Hola J.A.Portet,

    Doncs...per poder tindre contacte, et facilito el correo d'iniciativa...

    icv_vallromanes@yahoo.es

    Ací, ens possem en contacte i matissem quin dia ens va bé a tos dos.

    Arreveure.

    ResponElimina