dimarts, 19 de juny de 2007

Reflexions de Joan A. Portet sobre l'estat actual de la convivència a Vallromanes

Jo soc veí de Vallromanes i, cada dia que passa, em trobo més decaigut amb els comentaris que es diuen i escriuen envers el nostre poble. He arribat a la trista conclusió que aquí ningú no estima aquest poble ni té cap mena d'interès cap els seus veïns. Tot són mentides, tots critiquen el que fan els altres, però, si ho poden fer ells, també ho fan.

El més lamentable és l'enfrontament entre veïns que no porten enlloc, només a veure qui desqualifica l'altre o qui pot fer més mal. És igual que siguin anònims o no, a mi particularment no em fa falta saber el nom de la gent per arribar a la conclusió que això no pot tenir un bon final.

Tothom creu que els altres són els pitjors, i que la veritat és solament d'ells. Penso que la veritat és quelcom que per sort o desgracia no es pot mesurar i per tant ningú no pot creure's en el dret de tenir-la tota..

Jo no crec en la política ni en els polítics, però puc arribar a creure en la gent, encara que sembla ser que últimament a la gent nomes l'interessen els diners, diners que, cada vegada més, van generant noves necessitats de tenir-ne mes, i mentre això passi, mai no tindrem algú que vulgui que el poble vagi endavant.

Si tots fóssim un xic més humils, més sensats, més amics, més persones, més civilitzats, més constructius, més amables, més participatius, més tolerants......

Si tots fóssim un xic menys grossers, menys egoistes, menys sarcàstics, menys avariciosos, menys protagonistes, menys egocèntrics.......

Estic segur que, si volem, això és possible i que en un futur els nostres nens ens ho agrairan.

Article d'opinió per Joan A. Portet Periz, Vallromanes, 18/06/07

2 comentaris:

  1. Joan A., et vull felicitar per l'escrit. Correcte en el fons i en la forma.

    De totes maneres, penso que si hi ha confrontació (sempre que sigui civilitzada i argumentada) vol dir que hi ha inquietuds.

    Es poden defensar els arguments des de la civilitat, l'educació i la cordialitat. Encara que siguin punyents.

    També es pot respectar l'anonimat per molt diversos motius. Però un anonimat civilitzat i prudent. No pas cavernari i troglodita.

    Jo, als meus fills, quan són en algun lloc jugant amb algú que no coneixen, els insisteixo que els preguntin el nom. Que es presentin: «Hola, sóc l'Oriol o sóc el Lluc, de Vallromanes. I tu? Com et dius?» També els insisteixo que facin el mateix cada curs que comença. Amb els mestres, amb els companys. Ja sigui a l'escola, o al curs de piscina o en una festa on van convidats.

    Penso que quan naixem ens posen nom, en honor dels nostres pares, per seguir la nissaga i en nom propi, perquè ens identifiqui i l'anem cuidant cada dia.

    Salutacions cordials.

    Signatura

    Víctor Pàmies i Riudor
    [Raons que rimen]

    ResponElimina
  2. Booooones...Molt bones!

    No, no estic fent propaganda d'en 007.

    Yo primer de tot i des de la sinceritat, he de dir que "chapó" per el comentari.

    Penso per igual.

    S'ha de dir que lo comentat per en Joan A. Portet, lamentablement, succeeïx a diàri.

    Jo personalment no tinc fills. és bastant complicat avui dia per als Joves independitzar-se i crear una familia. Pocs ajuts, vivendes ultra-cares, lloguers impensables, sous baixos, etc.

    Peró aixó no vol dir que, algun dia en tingui.

    Tot i així, s'ha de pensar també en els nostres néts o una descendència molt més enllà i llunyana.

    Davant del reflexionament del senyor Portet, s'ha de remarcar una cosa...

    ...i és, que els joves abans d'entrar a la adolescencia i viscuda aquesta mateixa, donada la toleració del "món" que els envolta, estàn visquen una situació de mala educació ( parlo a nivel generalitzat, no ho convertiu en un absolut)

    Els i falta disciplina i comportar-se amb respecte davant de les demés persones. Si sumem. que de petits capten el que veuen i després reflecteixen els moments crispans que els mostrem els grans tolerant aquest comportament sense marcar una "autoritat" pels més propers...no és un bon consól, i després pasa el que pasa.

    De veritat que estic més a favor de les sumes que de les divisions.

    Ara bé...s'ha de dir que la societat d'avui en general, és egoista i poc solidària. MOlts pensarèu que si que ho som i no serà mentida per qué, no deixa de ser cert que L'Estat Espanyol és el país més solidàri del món( segons les meves últimes dades de fa uns mesos).

    Només heu a mirar-vos a vosaltres mateixos i sortir al carrer i comprovar-ho. Quan sarriva a casa, després de la feina o del que sigui, molts agafen la televissió i miren el que passa a l'altre costat del món ( vigila Jordi, t'estem veïent) sense mirar el que passa a un metre de la nostre llar.

    Quan un veï o veïna té un problema, la gent sol tafanejar i començar a utilitzar el rumoreig i potser, alguna persona de moltíssimes, li ajudarà.

    Fa una setmana, un cotxe davant la benzinera es va sortir de la calçada una vegada creuar-se per carril contrari. El noi que anava dins, de l'impacte sociosikologic que li va crear el cop i la mala pasada, es va quedar inmoviltza't. Van passar no se quants cotxes i vaig ser l'unic que el vaig anar ha auxiliar. ( NO vaig veure l'accident però quan va recobrar una mica de tranquilitat, m'ho va explicar). Després, es va aturar un home per ajudar-nos a treure el cotxe de la "cuneta" i a controlar el trànsit.

    Penso i sempre he pensat que, s'han de deixar de banda les nostres diferències per poder plantar cara als problemes comuns de la societat i fer-ne via, per tal de que tots estiguem units lleials als nostres principis com a persones humanes que som.

    Bona nit!




    ( Recordèu que el que he dit, és generalitzat, no he utilitzat l'absolutiu )

    ResponElimina