dissabte, 16 de juny de 2007

Estava cantat (versió sencera definitiva, des d'Orlando, Florida) (del 14 de juny, lleugerement retocada)

Estava cantat. El pacte entre iVall i CiU anunciat avui, i que dóna la casualitat que jo ja preveia l'altra matinada (ho havia previst sempre, però tenia esperança en un canvi positiu per al poble, sincerament) estava més que cantat. Ja vam dir fa un temps que iVall (Independents de Vallromanes) no tenia res d'indepedent. En aquell moment vam explicar les raons que ens portava a sospitar que iVall és una "sucursal" de CiU. Bé, exactament no són una sucursal doncs tenen la pròpia seu a Can Schilt, a la Plaça de Can Poal. Perquè el partit nomenat a si mateix independent, depèn d'un arquitecte que té molts plans per al nostre poble, com queda ben patent en els darrers temps. També sabem que aquest partit independent però depenent d'aquest estudi d'arquitectura (on fan les reunions del partit), també depèn de constructors del poble, etc...; tot al voltant del món immobiliari, que, com no pot ser d'una altra manera, tenen els interessos en la construcció massiva, doncs, evidentment és el seu "modus vivendus".

Era previsible, doncs, i més que esperable, el pacte entre ambdues formacions, perquè CiU i iVall són la mateixa cosa. El deteriorament i la mala fama que ha anat adquirint el grup de CiU al nostre poble, encapçalat per la sra. Cabot, malgrat el seu gradual i constant desprestigi pel seu tarannà arbitrari i tan poc democràtic, i que ha mantingut a la seva ombra gent que ha fet molt mal al poble, no han estat obstacle perquè la formació menys votada ostenti de manera vergonyosa l'alcaldia un altre cop.

I no solament la formació menys votada sinó la que s'ha anat desgastant cada vegada més, i no per aquella mentida que diu que "el poder desgasta" -perquè el poder no desgasta mai, ans al contrari qui té el poder és qui té els mitjans de comunicació i tota la informació al seu abast i totes les facilitats per a guanyar més vots-, sinó que CiU s'ha anat desgastant per aquesta inèrcia antidemocràtica i per anar destruint cada vegada més els pocs espais sense construir del nostre poble. I no solament per això, sinó també perquè, mentre s'hi anava construint, el poble anava quedant més relegat a la condició de tercermundista: mal senyal de televisió, dèficit enorme de canals televisius respecte a d'altres pobles, deteriorament gradual de tots els carrers, abandonament brutal de la neteja dels carrers, concessions incondicionals a Sorea i a Granper per a passar les seves canonades de gas i d'aigua per on més els ha convingut trencant murs de contenció, obrint carrers que després han tancat en unes condicions inacceptables, passant canonades generals d'aigües per dintre de propietats privades (com en el cas del carrer Barcelona) per estalviar-se uns quants metres de canonada; dues empreses que han campat al seu aire i les obres de les quals mai no han estat revisades, ja no per l'arquitecte superior o l'arquitecta tècnica municipal, sinó ni tan sols per la patrulla, i que quan han fet malbé propietats, i, un cop denunciats a l'ajuntament els fets, aquest ha donat llargues, doncs passen mesos i mesos i no dóna cap solució a la majoria de desperfectes causats per aquests grans aliats seus. Són moltes causes les que han anat provocant la caiguda en picat de CiU al nostre poble, en general dèficits de serveis que mai no han volgut corregir, i, especialment perquè el poble i la ciutadania no els ha importat mai res; mai no han escoltat ningú que no fos els quatre o cinc que sempre han fet pinya i que a tothora hem pogut veure plegats als restaurants o fent una copa en algun bar.

Doncs que ha fet iVall llavors? Fàcil, veient el declivi progressiu de CiU, van idear presentar-se per separat com a una nova alternativa i dient que "eren gent com nosaltres", i molta d'aquesta gent han picat, això és del tot evident. Si CiU anava de capa caiguda, l'estratègia clara era presentar-se com a una alternativa nova per a guanyar més vots i tornar-se a ajuntar, perquè sempre han estat la mateixa formació.

És il·legal el pacte? Evidentment, no. És antidemocràtic? Per suposat que no. És lícit? Ho és del tot. Els pactes per a formar majories són totalment democràtics, legals, lícits, lògics, normals en un sistema democràtic liberal, tan aquest com qualsevol altre que s'hagués donat. És criticable? Sí, com ho seria qualsevol dels altres possibles pactes, perquè la gent quan vota un partit que sap que per a pactar ha de renunciar a algunes de les seves propostes, està en tot el dret de dir que l'han enganyat i que no tornarà a votar mai més, com bé ens recordava la sra. Cabot a l'entrevista a Ràdio Vallromanes.

Ara, és contradictori? Del tot, partint precisament del que van dir les dues persones caps de llista de cada formació a l'entrevista referida. És ètic: No, partint de les mateixes paraules en la referida entrevista de les dues persones que ara han pactat. Això comportarà més abstenció? Evidentment que sí, tenint de nou en compte que la Sra. Cabot i la Sra. Prims atribuïen la pujada de l'abstenció directament a aquests tipus de pactes. Com a mostra un botó: jo, com a col·laborador de MxV-Esquerra vaig aconseguir que una persona que mai no havia votat ho fes aquesta vegada i que una altra que només ho havia fet en dues ocasions també votés aquesta vegada. Totes dues van votar exclusivament perquè van creure que si guanyava les eleccions, tal com ha succeït a la realitat, MxV-Esquerra, era possible aturar tot aquest tipus de despropòsits que s'estan donant a terme al nostre municipi; com és la construcció d'una rotonda innecessària en un lloc de visibilitat màxima per als conductors dels vehicles i que tindrà un impacte visual, arquitectònic i ecològic brutal per a Vallromanes, o per protegir l'única zona no construïda al centre del poble, com és el camp de futbol que dóna amplitud, descongestió i "respir" a aquest centre.

Evidentment, tal com van dir aquestes dues senyores a l'entrevista de la ràdio, aquestes persones no tornaran mai més a votar, però elles s'hauran sortit amb la seva, perquè aquests quatre anys on el ciutadà ja no compta per res, és el temps durant el qual elles tindran les mans lliures per a fer i desfer a la seva conveniència. Però la democràcia és així, i els polítics, no tots per sort, son així: diuen una cosa i fan un altra i nosaltres com ramat ben domesticat els tornem a votar, clar qui voti als mateixos que fan el contrari a allò que diuen perquè no és el nostre cas, per exemple.

I el més collonut de tot, és que dins d'aquests partits hi existeix gent que bramava al cel quan PSC-PM i MxV-Esquerra van pactar la vegada anterior; fins i tot deien que era inacceptable que el partit més votat no tingués l'alcaldia. Llavors mentien els que ho feien, com menteixen que és inacceptable el tripartit a la Generalitat de Catalunya. Però llavors, siguem coherents, si és inacceptable el tripartit a Catalunya, també ho hauria de ser inacceptable aquest bipartit (ai no perdó, m'he equivocat, volia dir el monopartit CiUiVall) a l'ajuntament de Vallromanes. No no ho és d'inacceptable, no mentim més, el que és és una altra presa de pèl i una estratègia preelectoral per a intentar ressuscitar el cadàver que ja estava més que enterrat. I mira per on, els ha sortit bé. Al poble no, malgrat que la Sra. Cabot continuarà dient la seva famosa expressió "és el millor per al poble", al poble li ha sortit molt malament perquè el canvi consistia en canviar el mínim el poble però si la manera de fer política. I aquesta renovació del poder en mans de CiU, sense el seu aliat PSC que també ho va pagar molt car, és el continuisme basat en el canvi continu del poble cap a una gran urbs cada cop més hipotecada econòmicament, amb més dèficits de serveis, amb un més gran abandonament de la neteja i condicionament dels carrers, etc., perquè això és el gos que es mossega la cua: a major creixement major endeutament. Perquè s'entengui a major creixement major necessitat de serveis que implica major creixement fins a l'infinit, fins que ja no quedi un trist arbre que ens doni ombra. Ficar-s'hi en aquesta espiral és terriblement negatiu, i elles ho saben, però els interessos particulars d'alguns sembla que pesin més que els interessos generals de la població, oi que sí?

2 comentaris:

  1. el dia que Ivall i CiU van signar l'acord de pacte de govern era el dimecres 13 de juny. Sabeu quin sant era? Sant Antoni, patró dels constructors!

    ResponElimina
  2. Segur que van intercanviar totxos ........

    ResponElimina