dimecres, 6 de juny del 2007

MxV-Esquerra vol escoltar la teva opinió aquest diumenge



t’escoltem

Diumenge 10 de juny, a les sis de la tarda, a la Carpa

Assemblea informativa –oberta a tothom-

per explicar les possibilitats de govern,

i després berenar de celebració de l’èxit electoral



Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

8 comentaris:

  1. Anònim7 de juny del 2007, a les 2:29

    SI VOLS GOVERNAR, FÉS AMICS

    Isaac Garcia | dijous, 7 de juny de 2007 | 10:39h

    La voluntat popular atorga escons, i els escons trien l'alcalde. Som una democràcia parlamentària, aquest és el sentit de les coses, el protagonisme el ténen els representants electes proporcionalment, més enllà de les llistes més votades, tinguem aquest principi clar abans que ens dugui a engany. D'aquesta manera, les majories es confeccionen pactant, això és política, sé que és difícil, però ja n'hi han de polítics professionals. És més, d'imposar governs en minoria només pel fet de ser la llista més votada, la inestabilitat institucional fóra tal que no es podria governar.

    ResponElimina
  2. Anònim7 de juny del 2007, a les 6:25

    Isaac: crec que ERC de Vallromanes no ha fet molts "amics" que diguem durant la campanya (al final s'han barallat fins i tot amb el xitxarel·lo expepero amb cognom comunista, matemàtic i supermegahiperecologista). Fixa't si sabem "fer amics" que, en plenes "negociacions", no han estat capaços de reprimir-se i han embustiat un altre dels seus fulletons plens de coloraines, mentides i tergiversacions... I és que d'on no n'hi ha no en raja.

    ResponElimina
  3. Anònim7 de juny del 2007, a les 10:29

    Tornen els anònims, ja imaginem de qui. Aquí en aquest post hi ha una persona que es fa passar per Isaac García i que apunta al bloc del meu amic Saül Gordillo, periodista destacat.

    Desprès hi ha un altre que es fa passar per dolcegavanna.

    Al post MxV-Esquerra marca la diferència a les eleccions municipals hi ha un altre que es fa passar per un/a tal abril70 que ataca al David Carrillo.

    Qui avisa no és traïdor. Qui escriu anònims sol ser una pobra persona del poble que bé ja coneixem.

    ResponElimina
  4. Anònim7 de juny del 2007, a les 15:17

    Davant la sorpresa que li causa a alguns que un partit després de les eleccions torni a comunicar-se amb el poble amb un full informatiu i pel fet que dugui a terme una assemblea popular, només us deixaré de moment el mateix comentari que he deixat al bloc de David Ricart:

    Jordi Gomara (Vallromanes) 07.06.2007 | 21.52 h
    La gent està tan acostumada a la submissió, a que ni tan sols l'escoltin ni li facin cas -a pertànyer a un ramat ben domesticat-, que quan la convoquen a una assemblea se sorprèn tant que a sobre li sembla, fins i tot, malament; a alguns només, de totes maneres. Sento dir-ho, però hi ha gent que s'ho hauria de fer mirar, sincerament. Realment falta tant el sentit de la democràcia a la nostra societat, que quan es fa un acte democràtic, a sobre desconfien. Sort que jo vinc del món sindical i, especialment, de la CGT, on tot allò que no s'hagi fet de manera assembleària no es pot portar a la pràctica; això és simplement exercitar la democràcia en el sentit més pur, i jo diria únic, de la paraula. Gràcies David, jo et felicito a tu i al teu equip per aquesta iniciativa, tan de bo tots els polítics i tots els partits actuessin de la mateixa forma. Saps molt bé que si jo vaig recolzar i recolzo MxV-Esquerra és, evidentment, per aquest sentit profund del que és democràcia. Salutacions

    ResponElimina
  5. Anònim8 de juny del 2007, a les 14:49

    Anem tots a l'Assemblea.

    Us animeu a venir i a dir el mateix que escriviu als blogs?.

    ResponElimina
  6. Anònim8 de juny del 2007, a les 17:06

    Clar que sí, hem d'anar-hi, i parlar totes i tots, fins i tot estaria bé que vingués el Toni Ibáñez perquè no digui que el marginem. És una assemblea de tots i per a tots (de totes i per a totes).

    Vinga, endavant. Acostumem-nos a fer democràcia de la bona, independentment de les sigles i del partit que convoqui l'assemblea. Les assemblees són per tot el poble, lluny de sigles i de qualsevol altra història, aprofitem que l'ha convocat un partit, sigui el que sigui, per ser-hi tots i parlar entre nosaltres.

    Fins diumenge.

    ResponElimina
  7. Anònim13 de juny del 2007, a les 11:40

    Se'm pot titllar de no objectiu, però em sembla que dir que el darrer butlletí de MxV-ERC és ple de mentides i falsedats... home!! No he sabut pas trobar-les. Les coloraines sí, a les cares plurals de la gent que ha donat suport a la candidatura.

    I Jordi, trobo raonable que algú d'altres forces polítiques no acudeixi a una assemblea d'un altre partit.

    Tan de bo fos habitual d'una altra manera, ni que fos per anar a comptar quanta gent apleguen i què diuen... Però no és pas així.

    I entenc que no sigui així, perquè no deixa de ser un acte de partit i no pas una assemblea popular i espontània.

    ResponElimina
  8. Anònim13 de juny del 2007, a les 14:11

    Víctor, quan jo estava de delegat sindical, a part de les assemblees que es feien de junta de personal, de comitè d'empresa o ambdues juntes, a totes les altres assemblees que feia cada sindicat, ja fos CCOO, UGT, CAU, CSIF o CGT assistíem sempre no solament tots els delegats sindicals dels altres sindicats (que si no hi assisties ja ni tan sols s'ho prenien bé) sinó, que a més a més, hom suposava i era lògic de suposar que les assemblees quan es feien, independentment de qui les convoqués s'hi feien per a tot el personal (per a tots els treballadors). Jo entenc que la democràcia és això; malgrat que encara més ho seria si no hi existissin les sigles i els representants es triessin marcant les creuetes corresponents de les persones en les que vols delegar.

    Entenc també que el món sindical és bastant més democràtic, i, evidentment, més assembleari que la política. Però la meva opinió és que s'hauria de tendir cap a aquesta forma de funcionar. També cal aclarir per qui no ho sàpiga que quan a les empreses s'elegeixen delegats sindicals o representants del personal, aquests automàticament formen part de l'òrgan de "govern" corresponent; és a dir, no existeix l'oposició en el món sindical. Malgrat que sí que entre tots els delegats de personal elegits es tria un/a president/a i un/a secretari/ària, però aquests càrrecs sempre han d'actuar d'acord amb el "ple" de delegats, segons els cassos, el comitè d'empresa i/o la junta de personal. Però l'òrgan de govern sempre és el ple del comitè d'empresa o la junta de personal, no hi han uns delegats que siguin el "govern" i altres que siguin l'oposició. El comitè d'empresa o junta de personal, com a òrgan de govern o de representació sempre tindrà la composició del percentatge real dels vots emesos, per mots pactes que vulguin fer entre sindicats; és obvi que això no treu que en moments puntuals o a llarg o curt termini no hi hagi pactes per fer majories, malgrat que no sempre és el cas.

    També cal dir que cada sindicat pel seu compte té la potestat de representar en un moment determinat el col·lectiu sencer si així ho determina una assemblea decisòria de personal. Malgrat sabem, perquè no som ingenus, que els sindicats majoritaris (preferentment CCOO i UGT) que no solen ser tan assemblearis decideixen coses pel seu compte sense comptar ni amb el personal, ni tan sols amb els militants; però aquesta forma de funcionar no sembla, però, la més òptima malgrat que la democràcia liberal que tenim ho permeti, i en el cas dels sindicats, pitjor encara, qui ho permet i ho deixa fer és el militant, o millor dit la suma de militants que accepten aquestes regles.

    Salutacions

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)