divendres, 22 de juny de 2007

Salutacions des d'Orlando el dia del meu aniversari

Si us plau, feu click a sobre de cada foto

Orlando, FloridaOrlando, Florida

Fotografies: La casa d'Orlando, Florida. De Jordi Gomara

11 comentaris:

  1. David Ricart i Miró.22 de juny de 2007 a les 13:51

    De bon rotllo, m'estalviaré comentaris respecte a la casa d'un anarquista, de fet el que m'ha cridat més l'atenció és que facis els anys el mateix dia que ha nsacut la meva segona filla Arlet (i primera de la Sònia) sí, sí, avui 22 de juny de 2007 a 2/4 de nou del matí a l'hospital de Granollers.
    Gràcies a no poder fer d'alcalde em podré dedicar plenament a la meva filla. Com diuen els espanyols: "no hay mal que por bien no venga" (Víctor, com es diu això en català? podria buscar-ho al diccionari o motivar-te a fer un comentari)
    Salutacions des de l'altre costat del bassal.

    ResponElimina
  2. Hola David (no se ben be si ets tu realment, o algu que es fa passar per tu, que no seria la primera vegada). En tot cas, la casa no es que sigui ben be meva, es de la familia, de la meva cunyada, pero com si fos nostra. Malgrat tot, l'anarquisme tampoc esta renyit amb aixo. I, encara mes, soc anarquista de cor pero no crec que sigui tampoc un gran practicant, tan de bo tingues la capacitat de ser-ho. M'estalvio dir res mes, doncs em temo molt que no ets tu el del comentari, sino algu que es fa passar per tu.

    SAlutacions

    ResponElimina
  3. Be si ets tu, et felicito pel naixement de la teva filla. Enhorabona. Llastima no poder estar enlla per a donar-te l'enhorabona personalment.

    Salutacions i enhorabona, i m'alegro que tinguem un altre punt de connexio, la data de naixement de la teva filla. A cops sembla que hi existeixin fills que mouen els destins de les persones a caprici.

    Moltes coincidencies a la vida realment.

    ResponElimina
  4. Felicitats Jordi, i gaudeix d'aquest petit "respir".

    Una abraçada,

    ResponElimina
  5. Felicitats David, Si Jordi crec que realment és el David doncs com diu ha nascut l'Arlet o potser no és ell. Ja saps com es això del comentaris. Bé que disfrutis de la Florida i Orlando ,jo hi estat froça cops a la ciutat i rodalie aixi com a veure el meu amic Mickey.

    ResponElimina
  6. Hosti, moltes felicitats a tu Jordi també. Que parlant de si és o no és en David el del coment, que crec que si, no he dit res de FELICITATS A TU JORDI I QUE TINGUIS CUNYADA PER MOLTS ANYS JEJE

    ResponElimina
  7. David Ricart i Miró23 de juny de 2007 a les 14:42

    Sí, sóc jo; en David (els brètols que s'apropien del nom d'un altre també fan vacances).
    Doncs això, gaudint de la meva segona paternitat com un babau, molt privilegiat de ser tan feliç.
    Jordi, no cal que et justifiquis per la casa, cadascú té el que es mereix. I quan tornis ja ens farem una abraçada fraternal.
    Salut!

    David Ricart i Miró.

    ResponElimina
  8. Ostres, gràcies amigues i amics, us agraeixo molt les vostres paraules i les vostre felicitacions. Benvinguda a l'Arlet a Can Cabot, vull dir a Vallromanes. Li desitjo que tingui una vida plena i feliç; de moment té uns bons pares que estic segur que li donaran tota la cura i tota la felicitat que estigui a les seves mans. I bé, sí, he dit que era el meu aniversari però l'any de naixement me'l guardo per a un altre dia.

    Moltes gràcies a tots i salutacions des des d'aquesta meravellosa ciutat d'Orlando; quelcom únic a Estats Units i a pocs llocs del món.

    Una forta abraçada a tots.

    ResponElimina
  9. Ostres, ara m'estava tornant boig. Si recordava que t'havia felicitat en aquest post i ara no el veig... I l'he trobat allà.
    Aiii, amb això de duplicar articles pararrem tots bojos, com els romans (que diria l'Obèlix). :-)

    Doncs res, com deia felicitats al Jordi, felicitats a l'Arlet i felicitats a tots els de can David per la nova companyia.

    ResponElimina
  10. David, sobre el refrany en castellà, segons les meves fonts d'informació és tan senzill com dir no hi ha mal que per bé no vingui

    ResponElimina
  11. Bones!

    Per fi he acabat els exàmens i els he aprovat tots.

    Jordi, encara que és una mica tard, Felicitats nanu! I gaudeix de l'estància.

    Dóna igual si ets o no anarco, tots/es poden arrivar a tenir i gaudir amb el que es propossin.

    Les fronteres les marquen els homes i dones, no la voluntad.

    Enhorabona per el naixement de Na Arlet, senyor i senyora Miró.

    ResponElimina